Fa un temps que acostumo a escriure sobre aquestes dates un article sobre
el lot de Nadal. En pocs anys hem passat de lot, paga doble, dinar gratis
d’empresa a només la paga doble i resar perquè el proper any ens la conservin. Aquests diners que trenca la
rutina pressupostària d’alguns treballadors i jubilats serveixen per revitalitzar
el comerç local. Els diners de la paga
de juny de juny, en teoria, s’utilitzen per finançar les vacances, però ara
toca celebrar aquestes festes tal com marquen els costums locals. Aquesta és la
teoria. En la practica molta gent les dedica a coses extraordinàries dins el
dia a dia de la llar: pagar alguna
reparació del cotxe, arreglar la caldera que de tant en tant cau víctima de la
calç o guardar-ho per la compra de roba en les rebaixes de gener.
Abans el Nadal començava després de Santa Llúcia, però ara com hem caigut
tots víctimes del consumisme i de les grans superfícies acostumem a preparar
amb interès aquesta cita anual tot justs abans de Tots Sants. Hi ha uns moments
que en els mostradors es barregen
panellets, moscatell, torrons, cava i neules.
No ens calen que ningú ens aporti cap lot de Nadal que després serà una
excusa més per practicar retallades o simplement tancar l’empresa per manca de
liquiditat. Després d’aquesta mena de guerra encoberta amb un munt de petites batalles
que es lliuren arreu sense que enlloc s’escoltin trets ni es vegin taques de
sang. La nostra realitat es comprova quan veus que cada dia hi ha més gent
buscant alguna cosa que posar-se a la boca en els contenidors dels nostres
carrers i places sense vergonya i a plena llum del dia. Ja no cal dissimular
com feien els primers aventurers. Ara ja és una cosa prou normal on pot acabar
el menys pensat perquè tothom gira amb uns resultats que poden afectar a
tothom. Una mena de loteria amb
resultats negatius sense que ningú compri cap número. Simplement la vida te’ls
deixa a la porta de casa perquè hi juguis obligatòriament encara que no
vulguis.
Enguany, no cal que ens el donin . Si pensem una mica tampoc calia que mai
ens haguessin donat mai res. Ara haurem
de pagar tota aquesta bondat que fins
ara ens lliuraven amb un somriure a la boca perquè semblava que es preocupaven
per nosaltres i per les nostres famílies d’una forma altruista.
Només ens han de donar el que ens correspon. No necessitem que la gent
passi a utilitzar els serveis de benestar social sinó que hi hagi les oportunitats
perquè tothom tingui accés a un lloc de treball on pugui gaudir d’un sou digne.
No necessitem beneficències ni similars sinó que tots tinguem les mateixes
oportunitats.
No ens serveixen gaudir de duplicitats de vies públiques per anar al mateix
lloc. Agafem les vies de peatge, traiem o reduïm considerablement el preu a
pagar i tots hi sortiríem guanyant. No com ara que estem tirant un munt de
diners duplicant infrastructures que a part de construir-les resulta que s’han
de mantenir. No ens serveix de res tanta millora insostenible.
No ens calen tants auditoris perquè després no podem omplir amb una
programació mínima. El mateix fenomen passa amb els equipaments esportius que
no hi ha gent perquè els seus preus encara que estiguin per sota del preu de
cost és privatiu per molta gent.
No ens calen miracles. Ens calen realitats. No volem promeses. Hem de ser
com la majoria de metges que sempre et plantegen les pitjors de les
probabilitats dels casos davant de qualsevol problema que tinguis. Els polítics
en canvi et vénen per un vot un número de loteria en cada elecció que t’hauria
de portar cap a la lluna i tornar sense cap despesa. Avui en dia comprar
productes de Nadal fins i tot ens pot resultar molt més econòmic que no pas fa
uns anys per la competència actual dels mercats.
Les despeses actuals ens vénen per les noves comoditats que de mica en mica
s’han convertit en durs llastres en les nostres economies. Aigua, gas, telèfon,
electricitat ja no són simples apunts en la llibreta del compte corrent, ara
són cites mensuals que provoquen més d’un trasbals.Article publicat al Diari del Baix Penedès i a l'Eixdiari a partir del 29 de novembre del 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada