L'àmbit del nou gerent de la tele optimista.

 

Si és cert, segons posava la falla de la Font de la Menya i el Serrallo m'he presentat a la plaça de Gerent de la Tele Optimista.  Evidentment no m'han acceptat perquè no tinc el títol  de periodista, però òbviament m'he queixat perquè a les bases no posa que només s'hi puguin presentar persones dins l'àmbit del periodisme i la comunicació. Jo sóc filòleg i jo crec que sense paraules no hi ha comunicació. La cosa no està clara. Dels 6, presentats, jo estic exclòs i 5 han quedat per la fase final la típica entrevista subjectiva i això si han de presentar un pla d'atac del lloc de treball. Dels presentats, sospitó que només hi ha una persona del Vendrell, un altre de la comarca i la resta del sud de Roda de Berà. 

Per a més inri, en el tribunal, no hi ha ningú de la comarca, cosa peculiar si s'ha de valorar una tele local i comarcal, quan interessa. Si gent amb títols molt bonic, però ningú sap on està la plaça Tobies. Aquest és el Vendrell que volen els optimistes. Un sou d'alt càrrec amb una mica més de 44.000 euros. Un sou de merda per aquest càrrec en comparació amb altres del Centre d'Operacions Optimstes. Ens veiem. A veure si hi ha un nou capitol. 

Els Barris del Vendrell, insuperable.

 La millor festa del Vendrell són els barris, deixa't d'estar de festa major i tonteries amb protocols que ens passem pel forro. Res aquesta setmana a gaudir de la festa amb més gent, més caliu que us podeu trobar all llarg de l'any al calendari. Una festa feta a casa pels de casa i ja en tenim prou. És nota que ho fa el poble i la gent en treu profit. Vinga enguany un barri més. 

La política anti botellon de Vilafranca i Calafell en mans dels socialistos.

 Calafell i Vilafranca tenen problemes oficials de botellón i que fan els alcaldes socialistos, doncs redueixen horari de venda d'aquests productes, però no saben que la gent es llesta i ho compra en altres llocs i també hi ha neveres. En comptes de buscar locals per joves o alternatives es carreguen els pobres comerciants que han de pagar un munt de diners en impostos i no els deixen treballar. Doncs igual que se li obliga a tancar abans que se li tregui part dels seus impostos.

Una malaltia preocupant al CCBP

 

 

Els nostres governs ens ofereixen grans dades, promeses temptadores i somnis exuberants que a vegades han de venir de més enllà. Ens parlen dels grans valor de la humanitat: igualtat, equilibri, benestar, inclusió, integració, solidaritat, humanitat, optimisme, valor, seguretat, iniciativa, educació, formació, empenta, empatia, diàleg, comunicació, coordinació conciliació, respecte, responsabilitat i alguns altres que van aflorant en els nostre dia a dia, en especial a les persones que han escollit el paper de polític. Aquest és un dels més sagrats i nobles oficis de la nostra societat, que molts cops queda malmès pel seus protagonistes. En realitat, s’encarreguen de dirigir i encaminar la resta de la societat des dels seus càrrecs amb més o menys pressupost amb uns objectius i fites que no sempre estan clares.

Doncs aquests professionals o simples amants de la política que tenen les regnes dels Consell Comarcal del Baix Penedès han decidit posar-se d’acord tots en patir la mateixa malaltia. De cop i volta s’han tornat sords, muts, cecs, no sé com porten el tema de l’olfacte i el tacte, però crec que també deuen estar privats d’aquests sentits. Resulta que els treballadors de l’ens comarcal fa dies que demanen el que els nostres polítics clamen als quatre vents: igualtat, comunicació, diàleg etc per intentar que els seus salaris siguin iguals que la resta de les administracions del voltant. No aspiren a res de l’altre món. Simplement al que cada dia els nostres líders espirituals diuen des de la seva cadena privada o butlletí de publireportatges pagat per tot el veïnat.

Hi ha ajuntaments que munten reunions, meses i el que faci falta com aquell que planta cols a l’hort a voluntat, com més comissions i taules hi hagi millor. Què després de 10 trobades la cosa està igual, doncs mira mala sort, però almenys tenen la dignitat de parlar cara a cara amb els representants dels treballadors. Perquè no oblidem una cosa els membres del Consell han estat escollits a través dels càrrecs electes de la comarca, però els funcionaris del consell també han estat triats en unes eleccions democràtiques entre tots els treballadors de l’ens.

Ens gastem els diners en coses tan trivials com el logo del consell que si comencem així cada legislatura el podem canviar perquè cadascú tindrà els seus gustos, però som tan miserables que no només no els volem pujar el sou als treballadors sinó que ni els esmentem ni res com va passar el passat dimecres en el ple del Consell Comarcal del Baix Penedès celebrat al Centre cívic l’Estació del Vendrell. Per favor, una mica de dignitat que són persones i cada dia han de donar la cara per molts que no són capaços de tractar la seva situació que afecta a tot el col·lectiu. Ja estan farts de callar i deixar passar el temps que després vénen eleccions i els polítics estan ocupats per tornar a repetir. Evidentment potser un dels temes principal d’aquest ple era el nou contractista per la recollida d’escombraries  de la majoria de municipis de la comarca. Evidentment només n’hi ha un que s’ha presentat. En aquest país tothom és coneix i tothom sap qui guanyarà no cal que facin una nova roda de premsa per dir una notícia que ja fa mesos que sé sap.

Anem a la clau de tot, a les persones que els números i els jocs de taula que ens volen vendre no ens enganyin. Un consell no necessita 4 vicepresidents per les competències que té sinó ens calen uns salaris dignes per als seus professionals com la resta de la comarca.

Sigueu valents que cada ajuntament aporti una mica més i que ho tregui d’alguna partida de festes o menjars perquè ja n’estem més que servits d’aquests temes per guanyar vots fàcils. No cal que ara afegim les vegueries amb més gent treballant. Ja tenim els consells malpaatgs. Ens pot agradar o no, però la gent que hi treballa es mereix un sou digne com la resta de treballadors de les administracions i no aquest tracte discriminatori. No cal que tot sigui tots els diners de l’administració s’inverteixi en policia amb formació bàsica i sense experiència per fer-se fotos. Hi ha molts elements claus en una administració que s’ han de cuidar perquè sinó al final només hi haurà policia per tapar la crispació social i posar pau. Almenys diàleg i comunicació entre les parts. Molt lleig el que està fent un presumpte govern d’esquerres amb tocs sindicalistes.

 

 

Al Vendrell, les coses al reves

 Tu tens dues cases, una on vius sempre i una altra de segona residència. Se suposa que la que cuides més i tens més al dia i confortable és on vius i la segona residència doncs la mantens amb dignitat perquè estigui bé, però no tens tantes atencions com la primera. Doncs al Vendrell, l'oficina guapa de Coma-ruga on aban estava turisme ara està la policia. El més normal és que la Turisme estés al recent edifici del Tabaris, doncs no. Allí en aquest mega super edifici només tenim un punt de turisme. La seu està al costat del llac on abans hi havia una presumpta caserna de la policia on treballava una persona d'una empresa subcontractada. Evidentment la clau del Vendrell  i més a l'estiu hauria de ser o l'oficina que tenien o un a part del Tabaris, doncs no, tots allí dins un local que no està al nivell que el municipi es mereix. Ens gastemn molts de milions i després no ho sabem aprofitar de cara al turisme com hauria de ser.

Mama, d'on vénen els nens?, Ple de juny celebrat al juliol al Vendrell

El ple del Vendrell d'ahir va ser com sempre una mica de tornem al de sempre i anar fent i tirant endavant i això. Van quedar pendents la regularització de Mas Astó que va endavant i no crec que estigui 50 anys més perquè es faci realitat, però endavant amb nou reglament de la poli per alguna dècada i pim pam com una escola de Primària amb el profe i el secretari jugant al tennis. El més bonic és quan el Navarrete li va preguntar a l'alcalde si es faria el Festiuet i el portaveu va dir que ho havia de preguntar a l'empresa. A aquestes alçades és com si un nen li pregunti a la mare. Mama, d'on vénen els nens ? La mama li diu: no ho sé ho he de buscar al google. És que es pensen que la gent és tonta. Manda huevos. 

2000 visites en una setmana al Blog, BRUTAL

 No entenc res, en una setmana segons el comptador han visitat el meu blog 2.000 persones. Una xifra molt gran amb els registres que jo acostumo a tenir, una parell de cent i fins i tot 500, però a part d'algun moment puntual no crec que mai hagi arribat a aquestes xifres astronòmiques. Moltes gràcies a tothom per fer aquest blog més gran. Els nostres dirigents es pensen que la gent està adormida, però la gent pensa i sempre agraeix aquests tocs d'aire fresc que intento posar en els meus comentaris. Gràcies i endavant.