La màgia és un
art que ens envolta. Els seus professionals no sempre porten barret de cop ni
fan sortir un conillet de darrera el folre. En molts àmbits trobem grans
artistes que amaguen el seu art de moltes maneres. És una llàstima que massa
cops no se’ls reconeix el seu art i s’han de buscar altres professions que no
són la seva. Avui parlarem d’aquests professionals i la seva relació amb la relació
de llocs de treball (RLT). Un dels punts claus de qualsevol empresa pública o
privada, petita o gran és la relació de llocs de treball. En aquest llistat
basat en un organigrama de funciona s’estableix tots els professionals d’aquell
centre amb les seves tasques i també el seu salari.
Aquesta és la
base de tot plegat i un dels eixos de qualsevol empresa perquè funcioni
correctament, on cadascú ha de realitzar el seu paper dins l’organigrama
general. Això és un document ben viu que s’ha d’anar actualitzant quan les
coses canvien i adaptar-se als nous temps. Estem vivint a un ritme microones i
hem d’estar preparats perquè la realitat no ens deixi obsolets.
Això es pot
realitzar de moltes maneres. La potestat final sempre és de l’empresa, però no
està gens malament que els treballadors hi puguin dir la seva i posicionar-se
sobre aquesta important eina tot i que també
pot passar olímpicament dels treballadors i dels seus representants,
però sempre seguin uns protocols bàsics de dir
això és el que hi ha i punt.
Hi ha moltes
maneres de fer-ho. La més fàcil i econòmic i bàsica és que els treballadors o
representants s’asseguin en una taula uns dies i ho vagin valorant i seguint
uns criteris presumptament objectius doncs que s’arribi a un acord per fer-ho
realitat, sense cap empresa exterior. A la xarxa hi ha la documentació
necessària per fer-ho sense necessitat de llençar cap diner.
Altra sistema és
que els responsables del negoci contracti una empresa perquè ho faci amb uns
criteris pactats entre les dues parts. No hi pot faltar el seu pressupost ni
els terminis.
El tercer sistema
és una barreja de les dues agafant el pitjor de cada part. Aquest sistema
consisteix en què l’empresa fa una relació de llocs de treball segons l’interès
dels manaires de torn i es convida als treballadors o seus representants perquè
hi prenguin part com a convidat de pedra. Evidentment el paper dels
treballadors és purament testimonial i ha de servir perquè aquests donin el seu
acord a un resultat que no té res a veure amb la seva possible visió del
procés, però que es necessari per quedar bé davant de la galeria i tirar-ho
endavant compartint la responsabilitat amb uns actors que només han servit de
convidats de pedra en tot el procés. Totes les cartes estan marcades des d’un
bon començament i llavors el mag ja sap on està l’as guanyador des d’un bon
inici de la partida i encara que es moguin tots els elements porten a un
resultat ja esperat d’antuvi.
Tot aquest darrer
procés en el cas de l’Ajuntament del Vendrell no s’ha elaborat per cap
inspiració divina ni perquè hagués sortit en una d’aquestes mocions fruit de la
política ficció de la casa.
L’aparició de tot
aquest moviment tel·lúric ha estat perquè hi havia un seguit de professionals
que ocupaven unes places noves que no podien veure compensades econòmicament la
seva tasca perquè no existien a l’antiga relació de llocs de treball. Llavors
aquesta mancança entre d’altres petits detalls ha portat al consistori
vendrellenc a tirar endavant una RLT en el darrer any de la legislatura amb
presses i voluntat que tot estigui arreglat pels propers quatre anys i alguns
casos pendents també estiguin apunt. Evidentment si ara teníem els trams amb
tres posicions possibles ara tindrem 189 llocs de treball diferenciats. La
diferència que en la versió actual hi havia 89 salaris diferents i a al propera
ens aproparem als 200. Un gran avanç per la convivència i igualtat dins un
col·lectiu de treballadors que ronda les 500 persones. Si aquesta política
l’apliques igualitària a 40.000 pots arribar a nivells galàctics.
