Estem
vivint en una pandèmia on també han acabat pagant justos per pecadors com és ja
tradició en la nostra societat. Aquí com a molts llocs tenim un problema és que
ningú és mulla davant la responsabilitat d’imposar mesures efectives que poden
ser dures, però que ens poden alliberar d’episodis posteriors pitjors. La
política actual està viciada i com tenim polítics i presumptes tècnics es van
passar la pilota de l’un a l’altre per evitar actuar on toca i com toca. Aquí
hi ha dues grans coses que ens importen que és la unitat d’Espanya i que ningú
perdi cap vot que el pugui obligar a abandonar la carrera política. Sota
aquests dos grans pilars de la societat anem construint el nostre present i
dissenyant el nostre futur. No hi ha més previsió que aquesta. Quan ens va
atacar el virus de valent al mes de març aquí estàvem en pilotes i sort que la
primera línia de defensa va treure recursos d’on va poder per aturar els
efectes del virus sinó ves a saber on estaríem ara. Les rodes de premsa són
molt boniques i el paper ho aguanta tot, però al reves que es pensen molts
polítics, la gent no és tonta i tot i la intoxicació informativa de molts
mitjans, molts encara mirem entre titulars i imatges amb filtre.
Al principi
quan va començar tot això alguns bars varen començar separar taules amb vidres
per evitar el contagi entre els diferents comensals. Doncs van poder treballar
unes quantes setmanes gràcies a aquesta forta inversió, però després quan el control
del virus és perd, doncs ho tanquem tot i només menjar per emportar o a
domicili. Per altra banda, els teatres que han fet un gran esforç per mantenir
viva la cultura en aquest país, mantenint les normes que s’han indicat en tot
moment per reduir el perill de contagi al màxim també s’han vist obligades a
tancar sistemàtica. Sort dels museus que encara aguanten en peu. Encara no he
descobert perquè és més contagiós una persona asseguda en una sala a distància
de la resta que no pas uns visitants dempeus que van recorrent uns espais. Són
coses que formen part de la meva ignorància que potser algun dia descobriré.
Hi ha llocs
on encara s’espera que s’actuï d’una manera ferma com és als transports públics
que en hores punta registren una
densitat d’usuaris molt perillosa que pot provocar una fàcil propagació del
virus. Aquí no s’ha doblat aquest servei
en elements clau com el tren i metro que fan servir moltes persones per moure’s
per les grans zones urbanes.
No s’ha actuat
tampoc d’una manera ferma contra aquells vianants que fan un mal ús de la
mascareta i contra aquells grups de persones que es trobaven en un lloc públic
sense complir ni el nombre mínim ni les mesures de protecció. Evidentment que s’han
posat algunes sancions, però molts en molts caos no han estat ni advertits per
les forces de seguretat. Si la policia estava a la Rambla doncs ells a un altre
lloc. Hi espais per triar i remenar.
La culpa no
l’han tingut del tot els ciutadans que anaven a ritme de twitter per seguir l’actualitat
sinó totes les incongruències i absurditats que s’han viscut en aquesta
pandèmia. On avui deien una cosa i al dia següent ho modificaven totalment. Al
principi de tot plegat es van crear unes fases que algunes zones es van saltar
en un cap de setmana i altres van estar
15 dies per passar d’una a una altra. Tot aquest desgavell i
descordinació han provocat la manca d’atenció de molts ciutadans.
Per altra
banda, tot aquest món tan bonic ara les darrers setmanes s’ha trobat en què els
laboratoris que donen els resultats de les “Pcr” han quedat saturats i no hi ha
resultat fins a 7 o més dies després. Aquesta mancança provoca que en molts
casos els qui se l’han feta hagin tingut que mantenir un ritme de vida ambigu
esperant els resultats final. Aquest fet també ha obligat a canviar els hàbits dels seus
contactes habituals fins a saber el resultat de les proves que potser ja
quedaran obsoletes perquè en una setmana tot
pot canviar en el presumpte infectat.
Aquesta és
una pandèmia on s’ha demostrat que cadascú es treu les castanyes del foc com
pot. S’ataca a la cultura i la gastronomia i al tren i al metro no s’apliquen les
mesures necessàries. Els polítics no es mullen en prendre mesures efectives. Demostra
un cop més que ens creiem massa en el titular, però molts cops ens enganyen i
darrera no hi ha res que l’aguanti. En el fons tots tenim por de caure víctima
del virus, però si aquests polítics ens han de salvar d’un atac d’extraterrestres
estem perduts.
