Partits a la recerca de líder

El present de la política a casa nostra és preocupant. Tenim al nostre davant una generació de protagonistes que quan es va morir el “Sisquet” i va començar a funcionar tot aquest invent de la democràcia es van posar al capdavant de les seves formacions. A més o menys sort hem passat 30 anys d’aquella data i la cosa en molts casos continua igual. Pocs són els que han decidit passar a posicions més discretes de les corresponents sigles polítiques. Però l’errada més gran de tot això és que no s’han molestat en buscar hereu ni successor. Si alguna persona ha gosat apropar-se a aquesta posició privilegiada l’han anat dinamitant. A final, aquests dofins ha tocat el dos i han decidit apostar per altres camps en l’univers de la societat actual. La política és només una opció. La situació que tenim al davant és lamentable, en especial a la capital de la comarca. A hores d’ara, en els principals partits no hi ha cap perfil que sigui el candidat idoni per assolir el suport necessari per assolir amb unes mínimes garanties l’alcaldia. Uns perquè encara no s’han assabentat que els anys no passen en va. Encara viuen ensimismats dins dels passadissos del museu d’història natural de la nostra comarca. Altres tenen molts de partits dins les mateixes sigles. Fer un foc unitari no els hi suposa una tasca gens fàcil. A hora d’ara ja s’hauria de tenir clar qui és el cap de llista dins el partit. Molts votants ho haurien d’intuir amb claredat. Actualment si aquest procés es porta a terme es fa per simple procés d’eliminació. No perquè n’hi hagi un de nou, sinó perquè com no n’hi ha cap de nou, segurament serà un dels de sempre. Aquest fet que reafirma un cop més que moltes persones han confós la política amb una professió. Això és un concepte erroni que molta gent ha entès equivocadament.
Aquesta situació provoca que altres partits amb un parell d’idees clares, una persona una mica intuïtiva i poca cosa més pugui treure un molt bon resultat electoral tot i no haver tingut cap parcel·la de poder en l’anterior mandat. No hem de muntar cap creuada per eliminar ni aniquilar aquestes formacions. Són també fills de la democràcia. L’única cosa que s’ha de fer és intentar treballar perquè tot funcioni el més correctament possible. Així ens evitarem els ensurts quan els poble emet la seva decisió secreta a les urnes.
Els partits no guanyen ni perden per la campanya que organitzen, ni per si omplen la Lira en els grans mítings. Molts cops la millor campanya no és la que fa el mateix partit sinó la que fa una altra formació enfrontada. Un exemple clar, és l’arribada de 4 regidors d’un partit quan només en teniu un a l’anterior mandat. No van ser ells sols que van fer això possible. La gran tasca la van fer els anteriors mandataris que arran d’un seguit de desencerts en la seva gestió que van acabar de donar la raó a aquest aventurer de la política. Per això, aquestes sigles van ser i encara són l’estrella de la present legislatura que ja està a punt d’acabar. Uns li fan propaganda i els altres li fan la política. Què més es pot demanar?
Però potser el panorama que tindrem amb uns partits clàssics en plena crisi i nous valors emergents que es mouran per aconseguir els màxim vots indecisos serà un consistori a la italiana amb un munt de partits amb pocs representants. Una versió local del que ha passat una mica a la cambra catalana on el mediàtic Joan Laporta també ha aconseguit 4 escons.
A més estem en una època molt dura on això de prometre grans inversions en infrastructures i obres públiques és com una carta als Reis Mags sense data. Entre la situació econòmica i els manaments que provenen d’altres institucions superiors hi ha poc marge de maniobra, pagar els treballadors, comprar folis, donar alguna beca i ajut social, canviar les bombetes foses i tapar algun sot en mal estat. Poca cosa més. Fins i tot tal com està la situació potser és millor quedar-se a l’oposició per anar passant revista al que facin els manaires. En aquest lloc tal com està organitzada la classe política tens les garrofes assegurades i de problemes pocs perquè ja s’encarregaran els qui manen. Però al clau està en la crisi. De què ens pots servir? Doncs ens obligarà a una lectura de moltes coses que a hores d’ara són inviables. Ja que ningú ha volgut o ha pogut fer un cop de timó com mereix la situació vigent.. La dura realitat posarà cada cosa al seu lloc i tothom pagarà la seva part del pastís, tard o aviat. Als polítics fossilitzats en el càrrec també els arribarà la seva factura.
Publicat el 28 de gener del 2011 al Diari del Baix Penedès