Una de les coses que m’agraden és fer de jurat de concursos literaris que es fan arreu de la comarca. Llegint els escrits dels més menuts pots arribar a interpretar una mica quins són els seus somnis, les seves passions, fòbies i filies. Els texts acostumen a reflectir la societat contemporània. Sempre et pots trobar algú que visqui a la figuera, però en línies generals hi ha força coses comunes en els diferents textos. No diré si escriuen ni bé ni malament perquè això sempre ha estat igual. Hi ha de tot a la vinya del senyor.
El que m’he donat compte en els darrers anys és que els més menuts acostumen a veure el món com si fos un joc d’ordinador.
El tema de la humanitat i els valors tradicionals, normativa, l’educació, les formes i tot això ja formen part del nostre passat. El que s’ha de fer és fer punts. Si amb el cotxe ens hem de carregar un home de 80 anys que creua la carretera per un lloc inadequat doncs endavant. No tenim cap tipus de penalització perquè no ho fa en un pas de vianants com ho hauria de fer. Tenim unes normes prou clares i no podem fer cap excepció. Si som nosaltres que fem tard i hem de posar el nostre vehicle a 190 per autopista. Doncs no passa res. Si ens enganxen ens trauran punts, però hem d’arribar a la hora correcte a la nostra meta sinó quedarem eliminats de la partida i no podrem tornar a jugar.
Un altre exemple el tenim quan l’enemic ens abat perquè ens han localitzat abans de l’hora. No hem d’anar al metge ni res d’això. Segurament en un cantó de la pantalla trobarem una vida que és com tornar a néixer un altre cop. No cal estar 10 mesos perquè et doni hora per l’especialista a l’hospital del Vendrell ni haver de suportar un parell d’hores de cua si anem en una hora difícil. Allí a la pantalla tenim la nostra solució. No cal patir.
En el moment que vulguis fer un canvi de vida, et fas un “reset” i tot arreglat. Uns dies a casa sense que ningú et vegi i vas fent de mica en mica la teva transformació. Llavors quan estigui el sistema “on line” ja pots sortir al carrer i tornar a començar de zero perquè la partida ja estarà “out”.
Sense voler ens estem convertint en petits deus casolans. Des del microones que en un plis plas ens pot fer un dinar de festa major amb productes congelats fins a aquests artilugis que ens han posat a les regnes de tot el món. Sense oblidar els mòbils que ens permeten parlar amb una persona que està a l’altre cantó del món. Enrere queden els jugadors del Monopoly que podien comprar carrers i negocis. Va venir la crisis i tot aquest modus de vida ja va quedar un xic obsolet. Ara hem de gestionar la cua de l’atur, però com que no tenim empreses per tothom i tampoc les podem crear, hem d’anar fent petits invents amb o sense subvencions perquè la gent vagi concentrant els seus esforços per tirar endavant.
Abans en moments com aquests ens tiraríem els plats pel cap per poder menjar, però ara que tenim moltes coses per passar l’estona la cosa ja no és tan crua. Entre el futbol, el facebook, els cursets subvencionats i la play station anem passant els dies pensant en un nou programa on poguem jugar i apaivagar les nostres tensions diàries millor que sigui real, però si es fictici tot plegat serà una mica més lleuger.
Article publicat el 23 d'abril del 2010 al Diair del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada