El meu amic periodista Llorenç Avinyó fa poques setmanes en aquestes mateixes planes s’atrevia a dibuixar a grans trets els possibles moviments electorals del 2010 al municipi del Vendrell. En resum ens venia a dir que el Fòrum obtindria representativitat al ple municipal. PXC aconseguiria un pitjor resultat electoral que a les passades eleccions. PP repetiria un altre cop amb la parella independentment dels qui fossin els escollits aquest cop. Pel que fa a ERC doncs depenia una mica de tot plegat i d’ell mateix. Pel que fa a si guanyaria i governaria PSC o CIU no es mulla en cap moment. Per molta gent, tampoc no té més importància a l’hora de la veritat. Sobre la renovació del candidat oficial de CiU ( només una hi hagut una excepció en aquests més de 25 anys d’eleccions municipals a casa nostra) de tota la transició també veu difícil que s’aposti per una altra persona. Pel que fa al PSC, la primera alcaldessa de la història del Vendrell no tornarà a optar a aquest càrrec. Tothom suposa s’apostarà per un altre dels clàssics d’aquest partit que podeu trobar per aquesta mateixa secció.
Jo estic d’acord amb ell a grans trets. En el seu article no ho esmenta ni és necessari, però val apuntar que hi haurà altres propostes electorals que segurament marxaran amb les mans buides, però que segurament intentaran treure algun regidor. Tal com funciona aquest joc electoral a casa nostra, amb un o dos regidors pots tenir més poder efectiu que amb una desena de regidors.
Fer una previsió un any abans del que pot passar a les urnes és una com fer una travessa de futbol que encara que en un Madrid - Alcorcón la cosa sembla clara, sempre hi poden haver sorpreses. De fet, la gràcia és que n’hi hagi. Ja que ens hem resignat a convertir molts partits en reialmes vitalicis o democràcies d’uns pocs escollits, no és gens estrany que hi hagi moltes sorpreses que a vegades no teníem ni previstes a l’inici de la lliga política
Si algú és capaç de fer un partit amb cara i ulls, democràtic, participatiu, on hi estiguin representants els principals nuclis del Vendrell amb un discurs clar, entenedor que arribi a la majoria de gent, que escolti i que tingui una resposta convincent de ben segur posaria la mà al foc que guanyaria les eleccions de carrer. Però com això és molt difícil per no dir impossible. El més fàcil és que trobem polítics reciclats, rebotats, aventurers amb estrella o estrellats, líders d’entitats de la societat local, amics i amats que ja fa anys que volen la seva partida de poder i ningú els fa cas. Quan es cansen de viure a una segona o tercera fila de la política local, es posen la manta al coll i a veure si hi ha sort. Si en són uns quants, ja tenen el partit muntat de qualsevol manera. Si la cosa no funciona. Algú paga els vermuts i cap a casa que no ha estat res.
Si algú és capaç de muntar una cosa seriosa jo crec que pot arrasar directament. Molta gent ja està farta dels polítics de tota la vida amb un discurs que ja fa anys que ha quedat impracticable i que només pot convèncer per interès o per manca d’alternatives. Però clar, molts cops tots aquests nous salvadors purs i immaculats cauen en el parany que ells a priori volien destruir. Si aconsegueixen alguna porció de poder tornen a pecar com els seus vilipendiats. La vida i l’actualitat els porta al costat dels seus antics enemics afèrrims perquè han acabat fent igual que els altres. La gent que no és tan tonta com pensen molts polítics al final acaba votant un lema: més val dolent conegut que bo per descobrir. La final els dolents són els bons i dels bons val més no parlar. Però algun dia, algun cavaller fidel i sincer canviarà el sentit d’aquesta llegenda que es repeteix massa a sovint a casa nostra.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'abril del 2010
Jo estic d’acord amb ell a grans trets. En el seu article no ho esmenta ni és necessari, però val apuntar que hi haurà altres propostes electorals que segurament marxaran amb les mans buides, però que segurament intentaran treure algun regidor. Tal com funciona aquest joc electoral a casa nostra, amb un o dos regidors pots tenir més poder efectiu que amb una desena de regidors.
Fer una previsió un any abans del que pot passar a les urnes és una com fer una travessa de futbol que encara que en un Madrid - Alcorcón la cosa sembla clara, sempre hi poden haver sorpreses. De fet, la gràcia és que n’hi hagi. Ja que ens hem resignat a convertir molts partits en reialmes vitalicis o democràcies d’uns pocs escollits, no és gens estrany que hi hagi moltes sorpreses que a vegades no teníem ni previstes a l’inici de la lliga política
Si algú és capaç de fer un partit amb cara i ulls, democràtic, participatiu, on hi estiguin representants els principals nuclis del Vendrell amb un discurs clar, entenedor que arribi a la majoria de gent, que escolti i que tingui una resposta convincent de ben segur posaria la mà al foc que guanyaria les eleccions de carrer. Però com això és molt difícil per no dir impossible. El més fàcil és que trobem polítics reciclats, rebotats, aventurers amb estrella o estrellats, líders d’entitats de la societat local, amics i amats que ja fa anys que volen la seva partida de poder i ningú els fa cas. Quan es cansen de viure a una segona o tercera fila de la política local, es posen la manta al coll i a veure si hi ha sort. Si en són uns quants, ja tenen el partit muntat de qualsevol manera. Si la cosa no funciona. Algú paga els vermuts i cap a casa que no ha estat res.
Si algú és capaç de muntar una cosa seriosa jo crec que pot arrasar directament. Molta gent ja està farta dels polítics de tota la vida amb un discurs que ja fa anys que ha quedat impracticable i que només pot convèncer per interès o per manca d’alternatives. Però clar, molts cops tots aquests nous salvadors purs i immaculats cauen en el parany que ells a priori volien destruir. Si aconsegueixen alguna porció de poder tornen a pecar com els seus vilipendiats. La vida i l’actualitat els porta al costat dels seus antics enemics afèrrims perquè han acabat fent igual que els altres. La gent que no és tan tonta com pensen molts polítics al final acaba votant un lema: més val dolent conegut que bo per descobrir. La final els dolents són els bons i dels bons val més no parlar. Però algun dia, algun cavaller fidel i sincer canviarà el sentit d’aquesta llegenda que es repeteix massa a sovint a casa nostra.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 14 d'abril del 2010
1 comentari:
Et veig més futbolero últimament!
Publica un comentari a l'entrada