Una de les modernes incorporacions en l’organigrama d’una empresa pública o privada és la figura del gerent. Una persona que ha aparegut en els llocs més elevats de l’administració de l’empresa. Aquest personatge en general gaudeix d’un paper important i d’un poder força ampli dins l’engranatge empresarial. Els papers de president, alcalde, secretari, director, responsable de mica van perdent valor a favor d’aquest nou fitxatge que és qui realment remena les cireres i a qui s’ha d’anar a tocar si realment vols arreglar alguna cosa. La nostra realitat ens ensenya que té més poder un porter de discoteca que uns quants alcalde de la nostra comarca. Perquè una empresa pública o privada tiri endavant necessita omplir aquesta vacant. Jo crec sincerament que la Fundació Santa Teresa del Vendrell no seria el que és si a part de les moltes coses que s’han fet, al davant no hi hagués la figura d’una persona amb aquestes característiques. A part si té les idees clares i el deixen fer, llavors ja tens uns resultats positius quasi assegurats. Altres com Caritas, per diversos motius no han fet aquest important pas en la seva organització. Segurament els resulta més complicat actualitzar les seves tasques i objectius per adaptar-se als nous temps. Hem de ser clars i coherents. Al final de comptes el que realment interessa és que el balanç econòmic no sigui negatiu. El fonament de tot plegat és que l’entitat no hagi de tancar les portes per manca de recursos humans i financers. En els ingressos, és prou evident és que hi hem de comptabilitzar les aportacions voluntàries i les de les administracions públiques. Quan tanquem l’exercici no hem de patir pèrdues. Ja no dic d’apostar, a priori, per aconseguir guanys econòmics encara que després siguin invertits en obra o feina social però almenys aguantar el tipus i la tempesta.
L’administració pública resulta massa farragossa en els seus processos. Encara que hi hagi una dotzena de polítics en un òrgan directiu que representin a tots els grups municipals. Fer anar aquest mecanisme dins una dinàmica presumptament democràtica és un xic complicat. Evidentment., de tant en tant s’han de reunir per votar les principals decisions i a partir d’aquí hi ha d’haver una persona que les executi o almenys premi el botó perquè tot el procés tiri endavant per aconseguir la seva fita. El funcionament dels òrgans col·legiats actuals acostumen a reproduir la voluntat dels diferents partits polítics representats. A fi de comptes és igual que hi hagi 51 polítics com 7 perquè els percentatges seran els mateixos. Cada polític votarà segons li prescriu la seva formació. No acostuma a haver-hi excepcions. I si n’hi ha, pot pensar que té els dies comptats en aquesta faceta de representant de la voluntat popular. Perquè potser el que falta a molts partits és la democràcia i més llibertat en els seus membres. En l’administració privada té un funcionament similar. Però les directrius les donarà les persones o empreses amb més participació en les accions que marcaran les línies estratègiques del negoci. Potser els Pastorets del Vendrell algun dia també s’haurien de plantejar aquesta òrgan personal de decisions per rellançar definitivament aquest important col·lectiu. Encara que de moment ha de llimar els malentesos que viuen en aquesta important entitat vendrellenca. Ja sé que no és la seva filosofia actual, però algú ha de tirar endavant com si fos una empresa. La feina altruista també està més o menys limitada. És una cosa que sempre es pot plantejar, però convertir els Pastorets en una mena d’empresa no és una idea tan absurda. La realitat actual no està tan lluny perquè també han de saldar els comptes al final d’any. Tot i que una part de beneficis vagin destinats a objectius socials. Estem molt propers al funcionament d’una empresa. En aquests casos s’acostuma a fitxar a algú que tingui un perfil compatible i molts cops idèntic als colors que predominen a l’entitat o als socis majoritaris. Un perfil, que aconsella que sigui una mica discret i només sortir el just perquè la seva feina és més interna. La cara simpàtica i amable que ha de predominar ha de ser el president o l’alcalde que és la imatge de l’empresa o corporació. El gerent és el que realment mana i dirigeix, la resta de càrrecs d’alt nivell només ha de semblar que siguin importants amb targeta de visita inclosa. La seva tasca d’aquests darrers és marcar les directrius principals i deixar-se portar. Realment el gerent és una peça bàsica cada dia més necessària. Tothom té clar el seu paper, pot ajudar a solventar moltes situacions problemàtiques per sobre dels altres càrrecs que massa cops adopten posicions massa personals.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de maig de 2010
L’administració pública resulta massa farragossa en els seus processos. Encara que hi hagi una dotzena de polítics en un òrgan directiu que representin a tots els grups municipals. Fer anar aquest mecanisme dins una dinàmica presumptament democràtica és un xic complicat. Evidentment., de tant en tant s’han de reunir per votar les principals decisions i a partir d’aquí hi ha d’haver una persona que les executi o almenys premi el botó perquè tot el procés tiri endavant per aconseguir la seva fita. El funcionament dels òrgans col·legiats actuals acostumen a reproduir la voluntat dels diferents partits polítics representats. A fi de comptes és igual que hi hagi 51 polítics com 7 perquè els percentatges seran els mateixos. Cada polític votarà segons li prescriu la seva formació. No acostuma a haver-hi excepcions. I si n’hi ha, pot pensar que té els dies comptats en aquesta faceta de representant de la voluntat popular. Perquè potser el que falta a molts partits és la democràcia i més llibertat en els seus membres. En l’administració privada té un funcionament similar. Però les directrius les donarà les persones o empreses amb més participació en les accions que marcaran les línies estratègiques del negoci. Potser els Pastorets del Vendrell algun dia també s’haurien de plantejar aquesta òrgan personal de decisions per rellançar definitivament aquest important col·lectiu. Encara que de moment ha de llimar els malentesos que viuen en aquesta important entitat vendrellenca. Ja sé que no és la seva filosofia actual, però algú ha de tirar endavant com si fos una empresa. La feina altruista també està més o menys limitada. És una cosa que sempre es pot plantejar, però convertir els Pastorets en una mena d’empresa no és una idea tan absurda. La realitat actual no està tan lluny perquè també han de saldar els comptes al final d’any. Tot i que una part de beneficis vagin destinats a objectius socials. Estem molt propers al funcionament d’una empresa. En aquests casos s’acostuma a fitxar a algú que tingui un perfil compatible i molts cops idèntic als colors que predominen a l’entitat o als socis majoritaris. Un perfil, que aconsella que sigui una mica discret i només sortir el just perquè la seva feina és més interna. La cara simpàtica i amable que ha de predominar ha de ser el president o l’alcalde que és la imatge de l’empresa o corporació. El gerent és el que realment mana i dirigeix, la resta de càrrecs d’alt nivell només ha de semblar que siguin importants amb targeta de visita inclosa. La seva tasca d’aquests darrers és marcar les directrius principals i deixar-se portar. Realment el gerent és una peça bàsica cada dia més necessària. Tothom té clar el seu paper, pot ajudar a solventar moltes situacions problemàtiques per sobre dels altres càrrecs que massa cops adopten posicions massa personals.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 28 de maig de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada