Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dissabte, 26 de juny del 2010

La vigència de les fires a la comarca

El temps passa inexorablement sense fer gaire soroll.. Hi ha coses que apunten, després es converteixen en un dels referents de la moda i poc a poc van passant fins a caure en el baül dels records. Tot això és un cercle que va girant al cap dels anys per tornar un altre cop, però amb petites variacions, sobre el punt inicial.
Encara recordo la Fira de Segur que Calafell que es van anar ubicant en diferents punts del calendari anual fins desaparèixer totalment de la nostra agendes de cites comercials. Molts recordaran el Turi Oci amb la seva carpa a la platja de Coma-ruga, un dels germans petits del Turismar que va caure en l’oblit. Ens queda aquest germà gran que fa uns anys que ens acompanya al voltant de la revetlla de Sant Joan.
Hi ha propostes similars que arran d’un seguit de circumstàncies sorgeixen en una data concreta i al cap d’un temps desapareixen com aquell que no vol la cosa. Fa uns anys, els estands de la Fira del Vendrell es reservaven perquè a la següent setmana poguessin acollir en anys alternatius una mostra de les diferents entitats del Vendrell. L’altre any era el torn als 14 municipis de la comarca que mostraven la seva riquesa en diferents aspectes socials i culturals. La segona va caure per motius polítics entre altres raons. La primera enguany ha de celebrar una nova edició. De la darrere edició encara molts recorden els concerts dins una carpa a la plaça Pep Jai amb Gossos, entre d’altres artistes convidats.
A principis d’aquesta segona dècada del segle XXI hem de plantejar-nos algunes coses prou importants. Abans que el pas del temps converteixi les nostres pròpostes en rèmores amb gens o poc valor afegit
Això s’hauria d’aplicar en les diferents fires i mercats que es van fer al Vendrell i a altres llocs de la comarca al llarg de l’any. Calafell també ho ha vist clar. Aquest municipi després de tenir un concurs de mestres xatonaires sense gaires candidats ha decidit obviar aquesta competició gastronòmica per manca de rivals amb davantal. Una decisió molt encertada. Ho han provat. No ha funcionat doncs canviem el xip i ja està. No passa res. No hem de forçar la situacions.
Al Vendrell, la Xatonada del Vendrell funciona perquè és una festa arrelada. No passa el mateix amb la Festa de la Bicicleta que des de que la Comissió Jan Fusté ho va deixar ha passat per anys de tot tipus. Però és nota que la cosa costa i encara que vinguin famosos, el nivell de les carrosses, ni l’expectació recorda als seus temps daurats dels anys 90. Una altra cosa passa amb la festa dedicada a les flors que se celebra a principis de maig. És una cosa bonica, però realment val la pena fer-la? Quin és el seu cost humà i econòmic? Parlem-ne. Potser millor que afegim aquest sector dins d’una altra cita més rellevant. Pensem en mostra de la ceràmica que en la Fira passada va conèixer la dura realitat d’estar ubicada on abans s’aixecava l’antiga Fàbrica Miret. Un lloc encara per descobrir i per integrar a la vila. La idea era encertada però fora de lloc.
Aquesta cabal en la nostra història recent i que representa un dels nostres clàssics amb uns inicis incert que es pot remuntar a principis del segle XIX necessita una actualització immediata. Ens anem trobant com l’esperit del mercat d’estiu de Sant Salvador es va estenen per la resta de propostes similars del municipi. Ja tenim Turismar que comparteix moltes parades similars amb aquest mercat estiuenc. La Fira del Vendrell cada any es va deixant portar per aquesta temptació futil. Les seves parades van perdent qualitat amb més presència exterior on el menjar i la bijuteria va guanyant terreny a marxes forçades. En aquests temps de crisis ens ho hem de plantejar seriosament perquè les versions anuals que plantem a la Rambla o a la plaça Germans Trillas ja fa dies que ha caigut majoritàriament en desús. Ja estem al segle XXI i ens hem d’actulitzar. Primer hem de premere el reset i provar amb noves idees i no repetir models caducs fins a la sacietat.

Article publicat el 25 de juny al Diari del Baix Penedès