Els carrers del Vendrell ahir tarda estaven deserts. Mig poble estava a la nova escola de música i l'altre mig estava mirant la Roja. La resta en aquest cas no comptan. Feia trist anar a les 9 del vespre pels carrers principals i no trobar ningú. Només hi havia caliu davant els bars on es veia la selecció fent alguna cosa davant d'Honduras, és com si el Barça s'enfrontés al Lleida. És que sinó guanya val més que pleguem. Diuen els entesos que la selecció ho té cru que si guanya divendres i passa, Brasil se la menjarà amb patates.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada