La mateixa ruta diària, les mateixes fesomies que et creues pel camí fins arribar al lloc de treball. Al principi et mires, però al cap d’un temps et saludes i al final acabes intercanviant alguna conversa escadussera i molts cops forçada fins que un dia ja parles amb tranquil·litat sobre un tema que no sigui el temps. L’altre diumenge hi ha eleccions com poca gent no sap. En trajecte de 10 minuts que faig de casa a la feina em trobo un seguit de persones que poden respondre a diferents perfils polítics amb una mica d’imaginació. La primera noia que em trobo cada matí, porta roba de marca cara i parla castellà encara que fa anys que viu a Catalunya. El seu principal problema és la immigració que no s’integra i no parla la nostra llengua. La crisis que ens ha portat aquest govern actual no la deix dormir per la nit. Treballa en una immobiliària i porta els seus fills a un col·legi de pagament a Tarragona.
Una mica més enllà veig la mare que va a cuidar els seus nets mentre la filla està treballant. S’ha integrat en la societat a través de la xatonada entre d’altres, parla català correctament fora de casa amb qui ho fa comunment. Perd moltes hores entre reunions i activitats en favor d’una entitat cultural per reivindicar els seus orígens andalusos, encara que fills hi nets ja fa dies que es desentenen totalment.. Està molt contenta de viure a Mas d’en Gual. Creu que la crisis és mundial i els del Rajoy segurament ho haguessín fet pitjor. Porta els seus nens a un col·legi privat a la comarca.
La propera persona ja me la trobo una mica més enllà, però sempre apareix amb el diari sota al braç. Abans comprava l’Avui per fer país, ara ho fa amb la Vanguardia en català que li ha fet molta il·lusió. És més fàcil veure-la en algun mitjà de comunicació amb l’excusa d’alguna de les entitats on hi posa cullerada que no pas pel carrer, perquè és una persona molt mediàtica dintre un àmbit local. És del Vendrell de tota la vida i evidentment sempre parla català, aquí i a la Xina si fa falta. Fa anys que volia entrar en política dins de la llista del seu partit, però s’havia de posar a la llarga cua d’espera. Hi havia molta gent davant i la seva família no estava en el cercle selecte. Ho va deixar estar. Ja li està bé formar part d’algun consell de barri o d’alguna entitat de participació ciutadana. Porta els nens a un col·legi concertat del Vendrell.
Darrera seu, però anant buscant el pa trobem una persona que fa anys va ser militant d’un dels dos partits clàssics vendrellencs, però el van fer fora perquè tenia massa personalisme i no el podien integrar. Al cap d’un temps l’han repescat de la pedrera política comarcal. Ara la seva dona està en un partit en què ver a dir que tots els mals vénen dels immigrants. Evidentment ella no surt de casa perquè té por que algú no indígena li faci alguna cosa, no se’n refia gaire dels clients del locutori que té a 100 metres de casa. Hi ha unes pintes molt sospitoses. Mira amb mala cara una furgoneta blanca que cada dimecres a la tarda està aparcada en una cantonada de la barriada. Evidentment porta els fills a l’ensenyament públic.
Quasi al Pont de França em trobo a la persona que representa l’estil de vida “hippy- progre” actualitzat. Va vestida amb els seus texans i el seu jersei amb clara voluntat de ser un xic alternatiu a la resta de la moda del moment. Persona molt activa en les festes del barri, en els concerts, en els casals per a gent jove i en tot allò que representa una mica la vida “Kumbaya”. Ara evidentment és funcionària i treballa de 8 a 3. Però no ha perdut gens ni mica en el esperit combatiu, però aquest cop aplicat a altres disciplines en espais més acollidors i pacífics. Encara no té fills perquè encara vol apurar una mica més la vida.
Al costat del Portal del Pardo, em trobo un grupet de persones que van juntes a caminar. Abans tots eren fidels seguidors del partit del Companys. Ara cadascuna se la campa en la seva versió més personalitzada. Volen arreglar el país, però en prou feines poden aclarir cada dia fins on van a caminar. Molt bones persones i amb moltes idees, però impossible fer foc comú de les seves aspiracions.
Prop de la feina em trobo el que volia ser i no el van deixar en cap de les opcions que ha tantejat. Ara ha muntat el seu propi invent a veure si té sort. El seu objectiu era entrar en aquest món de la política i al final ha fet d’emprenedor i s’ha muntat el seu propi projecte polític. Moltes ganes i moltes aspiracions i un societat per actualitzar de cap a peus. No el veig molt segur, però ell està molt convençut dels resultats excel·lents.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 13 de maig de 2011
Una mica més enllà veig la mare que va a cuidar els seus nets mentre la filla està treballant. S’ha integrat en la societat a través de la xatonada entre d’altres, parla català correctament fora de casa amb qui ho fa comunment. Perd moltes hores entre reunions i activitats en favor d’una entitat cultural per reivindicar els seus orígens andalusos, encara que fills hi nets ja fa dies que es desentenen totalment.. Està molt contenta de viure a Mas d’en Gual. Creu que la crisis és mundial i els del Rajoy segurament ho haguessín fet pitjor. Porta els seus nens a un col·legi privat a la comarca.
La propera persona ja me la trobo una mica més enllà, però sempre apareix amb el diari sota al braç. Abans comprava l’Avui per fer país, ara ho fa amb la Vanguardia en català que li ha fet molta il·lusió. És més fàcil veure-la en algun mitjà de comunicació amb l’excusa d’alguna de les entitats on hi posa cullerada que no pas pel carrer, perquè és una persona molt mediàtica dintre un àmbit local. És del Vendrell de tota la vida i evidentment sempre parla català, aquí i a la Xina si fa falta. Fa anys que volia entrar en política dins de la llista del seu partit, però s’havia de posar a la llarga cua d’espera. Hi havia molta gent davant i la seva família no estava en el cercle selecte. Ho va deixar estar. Ja li està bé formar part d’algun consell de barri o d’alguna entitat de participació ciutadana. Porta els nens a un col·legi concertat del Vendrell.
Darrera seu, però anant buscant el pa trobem una persona que fa anys va ser militant d’un dels dos partits clàssics vendrellencs, però el van fer fora perquè tenia massa personalisme i no el podien integrar. Al cap d’un temps l’han repescat de la pedrera política comarcal. Ara la seva dona està en un partit en què ver a dir que tots els mals vénen dels immigrants. Evidentment ella no surt de casa perquè té por que algú no indígena li faci alguna cosa, no se’n refia gaire dels clients del locutori que té a 100 metres de casa. Hi ha unes pintes molt sospitoses. Mira amb mala cara una furgoneta blanca que cada dimecres a la tarda està aparcada en una cantonada de la barriada. Evidentment porta els fills a l’ensenyament públic.
Quasi al Pont de França em trobo a la persona que representa l’estil de vida “hippy- progre” actualitzat. Va vestida amb els seus texans i el seu jersei amb clara voluntat de ser un xic alternatiu a la resta de la moda del moment. Persona molt activa en les festes del barri, en els concerts, en els casals per a gent jove i en tot allò que representa una mica la vida “Kumbaya”. Ara evidentment és funcionària i treballa de 8 a 3. Però no ha perdut gens ni mica en el esperit combatiu, però aquest cop aplicat a altres disciplines en espais més acollidors i pacífics. Encara no té fills perquè encara vol apurar una mica més la vida.
Al costat del Portal del Pardo, em trobo un grupet de persones que van juntes a caminar. Abans tots eren fidels seguidors del partit del Companys. Ara cadascuna se la campa en la seva versió més personalitzada. Volen arreglar el país, però en prou feines poden aclarir cada dia fins on van a caminar. Molt bones persones i amb moltes idees, però impossible fer foc comú de les seves aspiracions.
Prop de la feina em trobo el que volia ser i no el van deixar en cap de les opcions que ha tantejat. Ara ha muntat el seu propi invent a veure si té sort. El seu objectiu era entrar en aquest món de la política i al final ha fet d’emprenedor i s’ha muntat el seu propi projecte polític. Moltes ganes i moltes aspiracions i un societat per actualitzar de cap a peus. No el veig molt segur, però ell està molt convençut dels resultats excel·lents.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 13 de maig de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada