Festes majors 2013

Estem en l’època de les festes majors de la gran majoria de pobles de la comarca. Curiosament quasi tots els municipis del Baix Penedès tenen advocació per un sant dels que celebra la seva festivitat durant els mesos d’estiu. Aquests són els més cotitzats del santoral anual. És una cosa curiosa, però la veritat és que és ara quan ve més de gust participar en  aquestes festes populars amb la gran majoria de propostes gratuïtes.

El creixement urbanístic de la  dècada dels 60 i 70’s ha provocat que molts municipis de la comarca ja no tinguin només una festa major sinó que l’hagin anat ampliant perquè cada barriada de la localitat tingui la seva pròpia. Això ha provocat que tal com estan les finances actualment totes han anat veient com el pressupost s’anava repartint en cada nucli. No oblidem  que el més important no són els diners sinó una mica d’imaginació per treure el màxim partit als diners disponibles. Altres municipis com Calafell, fa deu anys i en un afany de sortir per TV-3 i convertir-se en l’orgull de la Costa Daurada  van crear una Cantada d’havaneres. Els qui també van sortir beneficiats van ser els bars i restaurants de la zona que varen omplir taules i cadires a vessar en aquestes dues nits. Una cita ja ineludible que òbviament ha repercutit en les festes majors del municipi que han vist reduït el seu pressupost, però tot no pot ser. L’altre un dia un xicot que viu a Segur es queixava de les voreres, de la seguretat i altres aspectes d’aquesta gran urbanització calafellenca. Jo li vaig comentar que el que volia el consistori era que la gent gaudís d’aquesta cantada i que deixés una mica enrere els problemes de la localitat. Políticament dóna molt més de si dedicar un bon grapat de diners a un espectacle d’alt nivell que a arranjar voreres i netejar zones verdes. És molt més vistós a més es pot aparèixer en els principals mitjans de comunicació i donem alegria al passeig marítim i carrers adjacents. La resta no té tanta importància. El que es tracta és de guanyar unes eleccions. Els bonys i els sots això ja ho tenim tant assumit que forma part de la nostra rutina. Ja ni ens queixem, però imagina el “pollastre” que es muntaria si un dia decidíssim destinar tot el que costa aquest espectacle sobre la sorra  a arreglar carrers i voreres. Això no hi ha ningú  que ho pugui aturar. Per tant, endavant amb les havaneres i si algun cèntim sobra doncs ja canviarem alguna rajola que es mou massa.

Hem arribat a un punt que som tan esplèndids que per un cantó organitzem castells de foc a cada barri i per l’altre costat, la realitat ens obliga a aportar més subvencions a les entitats que es preocupen per les persones que pateixen un fort risc d’exclusió social o directament ja han sortit dels serveis bàsics públics. Això representa traslladar a l’administració pública la política que  practicaven els qui gaudien d’unes vacances fora de les seves possibilitats basant-se en un préstec al banc. Aquests a hores d’ara, la majoria, ho estan passant malament, però nosaltres hem estat capaços d’agafar aquest model caduc  i aplicar-lo a la festa que en realitat és el punt fort de la nostra política. Amb una Generalitat sense pressupost per al 2013, ni que sigui de pa sucat amb oli i què a mig exercici ja no s’aguanta per enlloc enguany ens llancem a la piscina. Ja vindran les retallades fortes com deu mana perquè el que hem viscut fins ara ha estat com un assaig general.

Doncs ara toca gaudir de festa major i donar-nos compte del model actual de Bellvei que tot i ser un poble amb 2000  escaig habitants i sense cap gran indústria que li aporti grans beneficis ha tingut el valor de portar els Lax’n’Busto gratuïts a la seva festa major amb dos grups més. Tot un detall per un poble que per coses de la vida no té ni barris marítims, ni urbanitzacions amb persones que reclamen una festa major digna perquè ells també paguen els seus impostos. En canvi, els qui volien ballar amb la Maravella havien d’abonar cinc euros. Tot un detall per, els a priori,  més joves.

Aquesta és la història d’un agost farcit de festes majors que ens preparen per un quart trimestre que pot ser molt animat si les coses no canvien. Mireu el que passa a l’hospital del Vendrell. Però la vida continua i hem de ser optimistes. D’aquí poc,  quan encara tinguem present l’olor de pólvora i ens vinguin al cap imatges del “botellon” pels nostres carrers i places, anem a demanar una beca ens diran que hi han hagut retallades. Enguany n’hi haurà menys i ens costarà més aconseguir una ajuda pel menjador. Sempre ens quedarà mirar la televisió mentre estarem on line a través del smartphone i explicarem les penes als nostres amics virtuals. La vida continua i aviat Nadal i qui dies passa anys empeny. Article publicat al diari del Baix Penedès i a l'Eix Diari a partir del 14 d'agost del 2013