Des de petit que en aquestes dates anava a la verema. Enguany per diferents motius no hi puc anar. Trobo a faltar tot aquest món de la verema, de les colles, de la mulladura, de les tractorades, del cantir, dels paners. les tisores. Són molts anys que en aquests dies he fet això. Inclús a la mili em van donar permís per pujar a collir, però enguany serà diferent. La verema és una de les feines més maques de l'agricultura a casa nostra, realment pel temps i per l'ambient val la pena conèixer. Suposo que d'aquí uns anys hi haurà tallers temàtics d'això. El dia que que l'agricultura formi part d'un museu, sort que ara una nova promoció de pagesos que s'hi dediquen perquè no tenen alternativa encara ho pot salvar.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada