Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimarts, 13 d’agost del 2013

Agost a casa nostra



Aquest és el mes en què puja el colesterol i es manté el petit descens de l’atur del més anterior. Aquest és un mes on tot està parat a banda dels que ja estan aturats  que òbviament també estan inactius en aquest mes  però amb moltes propostes per passar millor el temps lliure. Un mes on la gent pensa en anar a la platja coneixedora de les cues i de la feina per aparcar i en gaudir d’unes dies de vacances mirant de reüll les despeses que vindran al setembre,  però som a l’agost i s’ha de viure.
Dies de festa grossa i missa solemne a la majoria de municipis de la comarca. Cada cap de setmana hi ha alguna proposta interessant i sinó les sardanes a la Rambla del Vendrell que és una cosa que no falla mai. Els diumenges a la tarda s’omple d’amants d’aquesta dansa tan nostrada.
Dies d’agost quan alguns proveïdors tanquen i has d’esperar el mes de setembre perquè arribi una peça en el cas que tinguis la sort que el teu mecànic no hagi penjat el cartellet de tancat per vacances. Però mals presentiments perquè alguna cosa s’esgavelli i es pugui trobar una solució amb certa rapidesa sense perdre els nervis.
Una comarca que es veu saturada per tots els turistes que ens vénen a visitar, un any més. Persones que poc acostumats a veure museus i assistir a esdeveniments culturals de pagament opten per omplir les sales de cinema amb l’aire condicionat i un parell de llaunes amagades dins la bossa. El problema és quan aquests visitants puntuals viuen alguna urgència sanitària en una comarca que ja anem justets de tot això. Llavors si la cosa no és molt greu d’esperar 4 o 5 hores a què el metge t’atengui. Òbviament ja has passat el triatge per tenir-te mig content abans que no et facin la primera radiografia.
Una comarca que has de mirar el rellotge i l’itinerari per anar a algun lloc en un moment donat. Per l’interior no hi ha gaire problema, però per la costa és millor tenir la situació controlada per no caure en algun embús que s’acostuma a produir quan massa conductors influenciats per una ment perversa s’atreveixen a fer el mateix itinerari al mateix moment.
Una comarca que ja no mira la televisió perquè entre reposicions d’antigues sèries i anuncis, la cosa resulta molt avorrida. En la tele local tot sembla centrar-se en festes i més festes que és molt interessant, però una dosis excessiva produeix saturació i millor posar una cadena musical de fons, mentre devores un bon llibre i t’acompanya un gin tonic de marca blanca.
Vida al carrer, taules i cadires plenes al carrer de gent que entre tapes passen un estiu a casa nostra i nosaltres els hi oferim braves, xipirons, sangria, xocos i alguna cosa més. Pel que fa a restaurants amb solera no en tenim gaires perquè la gent opta pel més econòmic i fàcil. Sinó aprofitem els àpats populars.  Si agafem el programa de festes de les platges del Vendrell sempre trobarem una sardinada, fideuada o semblant que per un mòdic preu t’ajudarà a cobrir aquesta necessitat humana.
Un mes per veure que tothom marxa uns dies encara que sigui a casa dels sogres de la muntanya, però tothom toca el dos perquè la gent necessita desconnectar de la rutina encara que allà on vagi tingui molta més feina que no pas a casa, però això no importa. Un canvi de xip és molt recomanable per a les nostres rutines. Ens hem de preparar per un nou curs un nou cicle que qui més qui menys enceta ja sigui al col·legi o tocant el timbal en una escola de música. El principi de l’any hauria de ser al setembre i no pas al gener quan tot és molt semblant al desembre a banda de les rebaixes de després de Reis que tenen força acceptació encara que per alguns establiments tot l’any és rebaixes.
Un mes en que tot para una mica i es fa un petit “reset” de tot plegat encara que sempre oficialment funcionen els serveis bàsics perquè la vida continua encara que sigui sota un sol de respecte.
Un temps per llegir llibres per entretenir, per descobrir nous llocs perquè el de sempre estan tancats, per fer l’agost perquè al setembre ja no hi haurà gaires clients i potser tancarem. Agost un mes per no fer cultura encara que sigui amb la butxaca buida i molta il·lusió. Mal mes per fer manifestacions i queixar-se. Ara tot queda parat i l’activitat de diari comarcal ja tornarà al setembre amb tota la seva força i empenta. Ara a fer castells, tirar petards i ballar una mica perquè la gent ho pugui veure allí a la fresca. Ara ens seiem i prenem un mojito a la fresca mentre la marinada ens alleuja una mica la calor. Molt bones vacances a tothom i sinó en feu que també tingueu un bon agost adaptat a la vostra rutina. Al setembre ja farem règim i deixarem de menjar coses dolentes pel cos. Ara toca viure a l’agost en plena intensitat.Article publicat al Diari del Baix Penedès i l'Eix Diari a partir del dia 11 d'agost del 2013