Estem creant una gran problema d’identitat que a mesura que passen els anys
es va embolicant amb noves propostes.
Sempre ens han dit que nosaltres vivim en una vila anomenada el Vendrell
que està dins la comarcal del Baix Penedès.
Per a les persones que ens visitin en tren troben clarament una estació
al Vendrell, però han de pensar una mica més per descobrir que Sant Vicenç de Calders,
curiosament també està dins el terme municipal del Vendrell. Per a les persones
que volen anar a les platges de Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs i busquen
transport ferroviari han de descobrir que Sant Vicenç de Calders vindria a
correspondre amb Coma-ruga, encara que el nom no tingui res a veure. Tots
aquests topònims formen part del municipi del Vendrell. De moment, Coma-ruga
que potser és el nucli més important no és independent. Potser no seria cap
mala idea treballar perquè algun dia pugui ser una entitat municipal
descentralitzada perquè la realitat del Vendrell i la dels seus barris marítim
són bastant diferents i fins i tot a vegades oposats. La cosa de moment no
sembla que es vulgui moure gaire. No hi ha cap voluntat per adquirir una certa independència
administrativa.
Pel que fa a la nostra comarca també tenim un situació un xic confosa.
Oficialment pertanyem a la comarca del Baix Penedès dins la província de
Tarragona. Una combinació que ens situa en plena Costa Daurada i de retruc,
també ens situem al Camp de Tarragona.
El nostre passat també ens ha marcat. No podem oblidar la nostra relació
amb la Vegueria Penedesenca i el seu posterior corregiment. Els nostres vincles
amb Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú al llarg dels segles han estat
prou evidents. Llavors des de Vilafranca principalment reclamen que nosaltres
formem part de la Vegueria Penedesenca, però si fessis una enquesta pel
Vendrell pocs són els que ho acceptarien. La majoria, pel que fa al Vendrell,
se sent més proper al Camp de Tarragona, simplement per la capitalitat
provincial. Si mirem la realitat social actual segurament estem més propers a formar part de la metròpolis de
Barcelona que no pas de Tarragona o Vilafranca. Són moltes les persones de
l’àrea de la Ciutat Comtal que en els darrers anys s’han establert en els
nostres dominis. Són pocs, relativament,
els qui s’han integrat definitivament en el nostre territori. Al final
hem resultat transformats en una ciutat dormitori.
Fa un parell d’anys a Cunit i a Cubelles va sorgir un moviment per defensar
la nostra identitat entre les dues conurbacions i intentant mantenir un vincle
amb la vinya i el vi que són dos dels pilars bàsics que denota el terme
Penedès. Per lligar-ho tot això va sorgir el Penedès Marítim format per
aquestes dues localitats a cavall entre
Tarragona i Barcelona. Altres poblacions com Calafell i el Vendrell estan a les
portes d’entrar en aquesta nova etiqueta, però de moment no es decideixen a
entrar en aquest grup. Potser haurem d’esperar una mica a veure quin pas fan.
Si es referma el Penedès Marítim o la proposta queda congelada tal com va
néixer. Esperarem que passa a les properes eleccions municipals que segons els
resultats pot fer decantar la balança a un cantó o un altre definitivament.
Evidentment ara sembla que tenim un
altre problema. La gent de més enllà dels Pirineus no coneix gaire el Penedès i
potser li sona Catalunya que són un grup nombrós de gent que celebren alguna
cosa el mateix dia que es commemora el cop d’estat a Xile contra Allende i
l’atemptat de les Torres Bessones. El que la gent del globus terraqui coneix
clarament és la marca Barcelona, però ho hem de reduir a BCN perquè aquest és
el nom comercial que tothom identifica.
Ara que hem de fer un nou parc a la zona de Cambrils li hem de posar el que
més ven a casa nostra que és BCN World. Nosaltres que estem aquí al mig de tot
això si volem que els xinesos ens vinguin a veure amb l’excusa d’anar a la
Sagrada família també hem d’incloure a la nostra marca les tres lletres BCN.
Evidentment que amb aquesta nova identitat galàctica ens hem de vendre dins
el mateix pac que Gaudí, Port Aventura i la Casa Museu Dalí. Nosaltres tenim a
figures universals com Pau Casals, però evidentment no està a la primera
divisió universal sinó en altres posteriors. No cal que parlem d’altres
artistes i personatges que tenim a casa nostra que són coneguts a casa seva i a
la del veí però per molt esforç que hi fem no podem anar gaire més lluny. La
realitat és aquesta. Doncs també és la
nostra situació i cada dia som menys Penedès i menys Camp i més Barcelona. Qui
mana és l’economia mundial, nosaltres estem sota l’ombra de Barcelona. Però a
part d’això i encara que no serveixi absolutament per a res podríem tornar a
fer una moció al ple per canviar el nom de l’estació de Sant Vicenç de Calders.
Ara un xic confosa. Potser quan ho aconseguim Coma-ruga ja serà independent.
Sort que l’Eix Diagonal que estan creant entre Vilanova, Vilafranca i Igualada
no s’ha fixat gens en nosaltres. Sinó potser tindríem un altre problema. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Al Baix Penedès diari i a l'Eix Diari a partir del dia 4 de juny del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada