Una de les coses més divertides que hi ha avui en dia són els organigrames
de les empreses públiques. Teòricament
sempre estan posats sobre pilars tan sòlids com la igualtat,
competència, participació i altres termes moderns com sostenibilitat que fa
pocs anys s’han implantat amb força en els nostres discursos.
En aquesta comarca com passa a molts indrets de Catalunya s’ha parlat molts
dels càrrecs de confiança que són aquella mena de polítics funcionaris que
durant un temps treballen, generalment amb un sou que duplica o triplica la
dels seus companys que fan feines semblants, dins l’administració. El contracte
de treball acostuma a coincidir amb les
legislatures. Llavors quan acaben els 4 anys segons els resultats repeteixen o
toquen el dos. Poden anar al carrer o a una altra administració pública o
empresa amiga.
Alguns d’aquests són polítics que al quedar fora dels càrrecs electes el
seu partit els hi han buscat una alternativa per guanyar-se divinament les
garrofes. Alguns d’aquests polítics a l’ombra
fan la feina bruta de partit com redactar discursos, intervencions i
portar les xarxes socials de la formació. Tot això no ho paga pas el partit, sinó
que amb els impostos i les taxes dels pobres ciutadans es van satisfent les
formoses nòmines d’aquests presumptes treballadors.
Hi ha una altre cas que no acostuma a aparèixer gaire quan es parla
d’aquesta figura. La seva presència no passa per alt ni a les falles com les
que es fan al Vendrell ni als versots dels diables del municipi en qüestió.
Aquest és el cas dels funcionaris polítitzats. Persones que se salten qualsevol
similitud que hi pugui haver amb un esborrany d’organigrama i se situen
hàbilment en el lloc idoni per arribar a cobrar el més alt d’una forma ràpida i
generalment segura. Aquest darrer pas es dóna quan en un obrir i tancar d’ulls
se’ls convoca la plaça o si es dóna el cas un concurs de mèrit a mida per
quedar bé davant la galeria i cercle d’amics interessats.
Aquest personatges abunden a la majoria d’entitats públiques de Catalunya.
Hi ha ajuntaments del Baix Penedès que han estat utilitzats per algun partit
com a centre de formació política de nous líders comarcals. Quan van perdre
l’alcaldia van haver d’emigrar a altres indrets. D’aquesta aula han sorgit futurs polítics que avui et
munten, de tant en tant, rodes de premsa per salvar el món dels altres, perquè
el seu ja fa dies que el tenen a bon esguard.
En els darrers anys aquesta practica perversa ha perdut força, però encara
es practica massa a sovint. Només cal veure alguns ajuntaments de la comarca
que canvien presumptes funcionaris d’alt nivell per uns altres que fa quatre
dies hi eren, però amb el canvi de
govern van haver de tocar el dos a altres consistoris.
Dins aquest gremi de funcionaris polititzats algun encara et trobes els més
honestos fent d’interventors per alguna formació en algun col·legi electoral,
però la majoria practiquen la política darrera la trinxera perquè no se’ls vegi gaire el seu carnet.
Després trobem alguns qui tenen un
gran armari molt variat i depenent de qui mana es canvien la jaqueta perquè
combini millor amb els nous colors que dirigeixen l’administració. Altres
simplement entren amb uns colors ben definits i al cap de quatre dies no reconeixen ni de lluny la mà amiga que
els va posar. Ja ho diuen que de l’amor a l’odi hi ha un sol pas.
Alguns d’aquests càrrecs importants acostumen a saltar d’una administració
a una altra. Alguns funcionaris de tota la vida al cap de poc descobreixen que
aquests astres només són fum, llavors per no fer un lleig als compromisos els
promocionen entre els seus companys de partit. Ben aviat ja el veus a un altre
lloc fins que tornen a descobrir que poc suc li poden treure. Tornar a repetir
l’operació. Si tu mires el seu currículum veus que té una gran experiència
laboral, però no és pas per la seva vàlua sinó més aviat per la seva
incompetència manifesta en la boca
petita dels seus companys. Molts parlen de polítics, càrrecs de confiança, però
s’obliden d’aquests que segons on cauen ja no es mouen mai amb uns salaris més
que bo per les seves capacitats. Al final la feina l’han de fer els funcionaris
de tota la vida amb els seus sous migrats al costat d’aquests posseïdors de les
solucions universals.Article publicat al Diari del Baix Penedès, A l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del 28 de maig del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada