Des de que fa quasi 20 anys em dedico periòdicament a omplir ratlles de la
premsa comarcal amb paraules més o menys encertades. Gràcies a la crisi hem
entrat en el món virtual de la xarxa on tinc un grapadet de temes que acostumo
a repetir anualment. És una manera de veure com en aquestes dues dècades hem
canviat els costums i les tradicions en coses quotidianes i simples, però que
es converteixen en uns clars indicador de la frenètica evolució social que
estem vivint a casa nostra.
Nosaltres que vàrem passar en aquestes dates tan estimades de l’assortit de
torrons, caves, vins i pots de pinya en almívar fins al no res passant, per una
varietat de tasses de beure la llet o maletes de viatges senzilles i simples
per anar de cap de setmana a la muntanya. Fins ara el més sorprenent ha estat un
decantador de vi, que pels no entesos en la matèria s’ha convertit en una
bufona torreta amb floreta incorporada. És una simple qüestió d’estil.
Els lots de Nadal, com els acomodadors de cinema i les cabines de telèfon
ja formen més part del passat que no pas del present. Aviat les podrem veure
als museus etnològics o a alguna sèrie televisiva que et fa recular en el temps
unes quantes dècades.
En aquests temps en què Catalunya està vivint un interessant moviment
d’identitat nacional amb un clamor popular que reclama un pas endavant sobre el seu futur, però això ja és el tema
estrella de molts programes televisius i radiofònics, anem al tema que ens
interessa.
La majoria ja no gaudim de cap lot nadalenc ni de cap dinar de Nadal pagat amb diners de
l’empresa. A més a més aquest mot “solidaritat” sembla que inspira positivisime.
L’hem escoltat de ben petits. Ara es
repeteix amb més força que mai i hem de posar el nostre granet de sorra per
fer-ho realitat. Ens cal ser solidaris. A la gent se li demana que col·labori
com bonament pugui per ajudar a la gent d’una forma o un altre. Potser comprant
calendaris, butlletes de loteria, sacs de farina, arròs i sucre o assistint a
festivals variats i pagant una entrada per finalitats benèfiques amb uns
artistes que hi participen de forma altruista.
Des de que el món és món sempre hi hagut gent que ho ha necessitat més que
altres. Per tant sempre hem tingut la solidaritat ben present entre nosaltres.
Un eufemisme de la paraula beneficència que ja ha passat a un segon terme.
La nostra realitat encara no ha estat capaç d’assumir el tema de la
solidaritat en unes dimensions com les que tenim actualment. Sempre hi ha hagut
beques per estudiar, per menjar i ajudes a les famílies. Ara hem assolit uns
nivells considerables que ja no podem afrontar amb els mètodes tradicionals
quan les administracions estan més pobres que mai i algunes han de fer-se
càrrec d’un deute que supera amb escreix el seu pressupost anual. La cosa serà
per uns anys a no ser que algun dia ens toqui la Grossa i puguem desfer-nos
d’aquesta pesada enclusa que ens condemna durant uns quants anys a tornar tot
aquells excessos que ens hem permès durant massa anys.
La gent anònima per definició acostuma a ser solidària. Són pocs els qui no
hi participen d’una manera o altra. Hi ha moltes formes de fer-ho realitat.
Algunes més mediàtiques que altres..
Mentrestant tinguem partides públiques destinades a pagar partits i
sindicats no serem solidaris amb qui ho necessita. Seguirem pervertint aquest
model actual que està desfassat. Independentment dels elevats sous de molts
polítics i derivats, a més a més el pobre ciutadà ha de pagar les despeses de
llum, lloguer, gas i aigua de moltes seus de partits i sindicat amb
representació. Mentre aquests es dediquem a editar revistes, tríptics, setmanaris
per mostrar al poble pagador les glòries i virtuts dels seus autors. La majoria
d’aquestes publicacions van directament a les escombraries o es guarden per si
cau alguna tanca el dia de pintar parets o tenir el jaç d’alguna animal a
casa. Llençar diners en castells de foc
de cinc minuts per no tenir valor de fer una programació festiva adaptada als
nous temps i mostrar una imatge de ric amb butxaca de pobre. Organitzar el
personal de les administracions amb una mica de seny i no gratificar els amics
del partit amb complements salarials que els altres mai aconseguiran sinó
segueixen cegament el líder espiritual. La gent anònima sempre ha estat
solidària, ara només falta que els “nostres salvadors” també ho facin amb
mesures de cara i ulls i no només per tapar forats i puntualment i de cara a la
galeria. La gent anònima sempre ha estat solidària i a sobre, la gran majoria no
gaudeix de cap lot de Nadal.Ara els hi toca als que només en parlen per guanyar
vots. Article publicat al Diari del Baix Penedès, a l'Eix Diari i al Baix Penedès diari a partir del 20 de novembre del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada