La soletat és un dels principals enemics de l'ésser humà. Hi ha gent que per soletat s'apunta a qualsevol curset que pugui trobar per conèixer gent. Hi ha gent que fa quilòmetres i quilòmetres per trobar algú amb qui parlar. A vegades no es reconeix, però hi ha ocasions que tot i tenir moltes xarxes socials i viure enmig d'una ciutat un es troba sol. Hi ha gent que tot el dia està acompanyat, però en el fons està sol, inclús aquest companyia fa més llunyana la seva soletat i fuig de les grans concentracions i busca petits espais amb poca gent per estar a gust. La soletat sempre ha estat present a casa nostra, però potser amb el temps es va incrementant davant la trampa de les xarxes socials i dels telèfons que molts cops l'única cosa que fa és aprofundir en la soletat. És una realitat que cada dia hi ha més persones que s'hi troben. Gent que generalment et parla del temps i de xorrades vàries i arriba un dia i zasca t'explica alguna cosa personal i significativa. Evidentment no s'ha de preguntar mai el que vols saber sinó que segurament mai ho sabràs. Doncs bona nit. A gaudir del novembre i aviat aviat. Nadal.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
1 comentari:
Com va dir Aristòtil, "L’home solitari o és una bèstia o un Déu”.
Publica un comentari a l'entrada