Els grans polítics i homes de bé d’aquest país es pensen que tothom està
capficat sobre els trets nacionals, la identitat catalana, el futur de
l’autogovern, la tercera via, l’evolució de l’Estatut i com no, la nostra
cohesió a Europa. Evidentment que hi ha persones que a través del Pais, la
Vanguardia o els Matins de Tv3 es mouen en aquest camp pseudogalàctic de la
nostra realitat. Molts polítics es dediquen a opinar públicament sobre aquestes
gestes de típica pel·lícula americana.
El seu ego salvador actua i
sorgeixen grans titulars com 150 persones identificades en una batuda antidroga
on hi prenen part més de 200 agents. Alguna sentència de conseller omple els
grans titulars i anar fent. Es pensen que la gent es tonta i tothom es passa el
dia mirant sèries americanes amb bo i dolent de la trama aliens a les factures
o la hipoteca pendent. Tot aquesta parafernàlia només serveix per dir-nos que
no són capaços de controlar la situació. En comptes de tenir un parell de
policies pel barri durant les 24 hores, munten el gran desplegament puntual
demanen la documentació a quatre desgraciats, quatre fotos i fins a la propera
i tots contents. Misèria humana. Res més. Això com si en una casa vella amb
perill d’ensorrament mai fas cap obra i un dia agafes una empresa amb 20
pintors treballant per deixar les parets amb colors ben llampants Fins a la
propera escomesa res de res. Evidentment això no soluciona la manca el problema
real de l’habitatge. Només és material mediàtic que alimenta el discurs dels
partits polítics més populars. Res més. Forma part de la campanya electoral
dels quei es queixen de les injustícies socials.
Gràcies a Déu i suposo que és una cosa que encara els grans partits
d’aquest país que viuen de la partidocràcia encara no ho han pogut esmenar és
que cada persona equival a un vot. És indiferent que aquesta persona tingui un
parell de màsters o ni tan sols sàpiga signar amb la seva mà dreta. Això és un
dret democràtic fonamental.
Jo no he cregut mai amb les estadístiques, ni estudis que vinguin de la mà
d’un partit polític amb uns resultats sospitosos. Molts cops això s’utilitza
per bastir la propera campanya electoral, però evidentment en el moment oportú s’oblidaran del seu
programa. L’única cosa que faran amb aquestes dades que segurament no han
sortit a la llum serà manipular-les per elaborar un programa electoral
interessat per captar vots. El dia després de les eleccions et diran que no hi
ha diners per a les promeses fetes i que ho tindran en compte per a propers
exercicis. El de sempre, vaja.
Molts dels votants que tenim a la comarca la veritat és que no es
caracteritzen per un alt nivell de formació, ni per estar molt marcat per
aquestes preocupacions galàctiques sobre el futur nacional de Catalunya, ni per
la importància de la identitat del Penedès i la seva cohesió territorial.
La majoria de persones que viuen aquí a la comarca es mostren molt més
sensibles per temes com les bombetes foses que et trobes en alguns carrers
principals dels nostres municipis. Per la facilitat i la gratuïtat en l’estacionament dels vehicles i l’estat de les
voreres.
Una altre tema d’afectació social és la neteja dels carrers i places i dels
parcs i jardins municipals.
També són importants la sanitat pública i les oportunitats de treball de la
gent.
El mal ús i l’abús que s’ha fet dels mitjans de comunicació pública ha
provocat una manca de confiança en les informacions contingudes en aquests
suports que acostumen a servir als interessos de qui aporten els diners. La
seva difusió és limitada i acostuma a caure en sac buit fora dels cercles ja
entrenats pels seus manaires.
Un tema molt sensible es fonamenta en l’assumpte de les beques i els ajuts.
Estem davant d’un país on encara a massa llocs et diuen si vols la factura amb
IVA o sense ella. Clar que hi ha gent que és honesta i altres aprofiten una
vida alternativa i treballen amb negre. Controlar això és impossible. A vegades
potser seria millor que tots tinguessin la mateixa reducció per evitar aquest
fenomen impossible de controlar i tan present a casa nostre. Als polítics que
van de salvadors per la vida ja els va bé, sortir a la foto repartint unes
ajudes a uns que ho poden necessitar sobre uns altres que potser ho necessiten
més, però són legals. LA resta que paguin com a bons samaritans. És la política
“del quedar bé”. Com a conclusió és pot afirmar que un carrer sense llum dóna
més vots que un pla integral del Penedès. És trist però és així. Article publicat al Diari del Baix Penedès, a l'Eix Diari i al Baix Penedès Diari a partir del 4 de desembre del 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada