M'encanta parlar amb gent que encara parli amb els trets dialectals del seu municipi. La gent gran encara ho conserva bastant, però les noves generacions ho perden. Hi ha gent que es dóna vergonya. Jo crec que és una riquesa lèxica que no hem de perdre pas ni amb el català de TV3 ni de Catalunya Ràdio. Aqueta és un vestigi del nostre passat que hem de conservar i no ens hem de deixar vencer per això de parlar correctament el català. És igual de vàlid escombrar que granar.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada