Trobo a faltar a la nostra comarca personatges mitològics que ens facin de
models a seguir per orientar les nostres conductes i camins vitals.
Un dels mites que tots recordarem era el Tonet que fa més d’una dècada va sorgir del convergent Consell
Comarcal del Baix Penedès. Aquest xicot ens ensenyava com havíem de reciclar i
on dipositar les nostres deixalles domèstiques. Tot un heroi avançat al popular
anunci “on vas envàs”. Aquest Tonet va ser amo i senyor de tríptics,
contenidors i campanyes mediàtiques per portar-nos pel bon camí. Mai més se
n’ha sabut res.
Més endavant ens vàrem treure de la màniga aquests dos personatges que
tenim ben aposentats a la plaça Vella del Vendrell sense nom. Representen un
avi i la seva neta. La seva tasca primordial és mantenir la ciutat ben neta i
polida perquè tothom en pugui gaudir. L’avi i la neta havien de col·laborar
mútuament perquè tot en general rutlles una mica millor. Venien a combinar experiència i innocència. Encara estan allí
posant per molts que volen una imatge peculiar del Vendrell, però qui se’n
recorda de la gran tasca social que tenien encomanada.
Evidentment en aquest món on ja no es conquisten territoris ni s’han de
posar banderes en els cims més alts
toca treballar el dia a dia. Aquestes fills de les nostres imaginacions ens han
d’ajudar a construir un present i un futur molt millor per a tots.
Evidentment els nostres herois comarcals van sorgir en el seu moment. Van
arribar a ser els protagonistes d’una campanya i tot seguit van quedar en el
desús i posterior oblit col·lectiu. Si ara féssim una enquesta sobre la missió
d’aquesta parella que miren amb il·lusió el campanar encara molts se’n recordarien, però del nostre salvador de les
deixalles no se’n sap res.
Fer campanyes mediàtiques és l’excusa fàcil per indicar moviment, encara
que en el fons és faci ben poca cosa, però dóna una imatge i puges els nivells
de popularitat. Això és el que interessa en aquest any amb sobredosis electoral
on ens han de variar moltes coses d’aquest país. Encara que després sempre
queda en el millor dels casos tot igual, però donava la sensació que es movia,
però tot estava ben enganxat en el seu present més immòbil.
Els nostre Tobies
que ens vigila des del campanar del Vendrell acostuma és un dels nostres
símbols no homologat, amb una imatge real que cadascú adapta a les seves
necessitats. Fins que algú no li doni una mica més de gràcia. Ens queda pendent
de donar-li un paper social de salvador de causes perdudes. No estaria malament
que fos l’encarregat de fer-nos sortir tots d’aquest cercle viciós i anéssim
endavant que ja toca. El Vendrell necessita un heroi amb ales i bones vistes
sobre la realitats i amb els peus a terra. Si donem un cop d’ull com va aquesta legislatura amb un equip de
govern una oposició que està allí
marcant paquet. A banda tenim els partits solidaris, els del cop de mà, els amb
un granet de mesures socials ja en tenim prou, els hi hem de donar una nova
oportunitat, etc. Aquests tres partits que tot i no està al govern
oficialment però permeten que tot
segueixi igual. Una manera de seguir atrapats en el mateix atzucac de sempre.
Ja es va veure en la votació de les ordenances. Ben aviat segurament ho
tornarem a veure en el pressupost.
L’abstenció és també còmplice de les decisions de govern encara que no
es doni un suport explícit. A veure si una nit aquests personatges reals somien amb l’àngel Tòbies que els porta
amunt i sense deixar de tocar el terra comencen a fer-se valer i no deixar-se
convèncer per un discurs clàssic adornat amb quatre engrunes. El Vendrell
necessita un canvi real no una mica de maquillatge comprat en el basar de la
cantonada. Article publicat a partir del 15 de desembre al Baix Penedès Diari, Eix Diari i Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada