El pont de la
Puríssima Constitució representa una mica la realitat d'Espanya. En aquestes
dates prèvies al Nadal des de que el 1986 es implantar el “Día de la
Constitución” ens va posar una llaminadura
amb sorpresa al calendari. Una demostració més que els poders d'aquest
país no estan disposats a negociar res
pel bé del país. Per la variació de la data al llarg de la setmana és una data
enrevessada. Enguany encara som afortunats perquè una de les dates
assenyalades cau en diumenge. La versió més simpàtica és quan coincideixen en
dimarts i dijous. Llavors alguns privilegiats treuen tot el suc a 3 dies molts
rendibles.
En els llocs de
treball sempre queden uns serveis mínims. El dia ideal que altres aprofiten per
fer gestions. Llavors es troben que la persona responsable d’aquella gestió,
aquella jornada, ves per on, no ha vingut a treballar. Si un any més no hem
estat capaços d’arreglar aquest pont amb un exercici bàsic de coherència i
passar la festa del dia 8 a dilluns,
potser és millor que els empresaris compleixin aquesta missió i agafin aquella
data que ni els polítics i l’església volen consensuar i tanquin la paradeta.
Una forma raonable en benefici dels qui els ha tocat contra la seva voluntat
estar al peu del canó i d'aquells que aprofiten aquest dia del calendari per
arreglar algun tema i es troben que han de tornar un altre dia.
Aquestes dues
festes veurem que per ambdues bandes ja fa anys que han perdut la seva raó de
ser. El dia de la Constitució que té més detractors que simpatitzants i la Puríssima perquè cada dia són menys els
qui són catòlics practicants. En el fons són dues dates festives sense més
transcendència on la que triomfa és la Visa tot i que encara no ha pujat als altars. En el fons sempre aprofitem el
guirigall i donem una mica de vida a l'esperit consumista que durant aquestes
setmanes ens acompanya. Article publicat a la Fura l'11 de desembre
Miquel Casellas
@miquelcasellas
wwww.miquelcasellas.blogspot.com.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada