Una de les fites
de l’actualitat d’aquest mes de novembre va tenir lloc el passat diumenge a
l’Arboç. Un municipi del Baix Penedès que tot i figurar en aquesta comarca
sempre ha tingut uns aires independents força marcats afavorits per la seva
proximitat a Vilafranca, per les seves dimensions i per la seva situació
privilegiada. Fa uns anys viure al costat d’una via com la N-340 era tot un
privilegi. Afavoria el creixement, el comerç local i donava certa vida als
municipi, però amb el temps el que era una virtut s’ha convertit en un defecte
per la majoria. Tot i que alguns comerços i hosteleria ja els hi va bé tal com
està ara. Evidentment són minsos davant el gran grup de gent local i forana que
s’oposen a aquesta travessia pel cor de la ciutat. Hem de tenir en compte que
la velocitat màxima d’aquest tros de via és 40 km/h i la veu popular apunta que
hi ha un radar que fa que molts quan passem per allí reduïm velocitat. Altres
travessies no gaudeixen de la fama de la presència de radars. Llavors és quan
algun dia t’enganxen inesperadament, però els conductors quan passen a l’ombra
d’aquesta Giralda ja saben que s’hi poden trobar.
Estic dins el
gran grup de persones que aquest dia no hi va anar. Diumenge al matí també es
donaven els premis de poesia i de contes de Nadal a la casa Barral del Passeig
Marítim de Calafell. Un punt on es donaven cita nous valors de la literatura en
català. Els premiats venien de Girona, Barcelona i Lleida. Aquest és un de les
poques plataformes literàries de casa nostra que dóna sortida als nous
lletraferits. Ja porten edicions i
esperem que durin molts més i que aquest consistori segueixi invertint en
cultura d’aquesta manera.
Tornem a l’Arboç,
aquesta manifestació portada a terme en l’hora que tradicionalment la gent ha
anat ha ofici va reunir els batlles dels principals municipis de la comarca,
regidors i altres persones que van voler participar en aquest acte de protesta
per demostrar que aquí també existim. Evidentment també ens van donar suport
gent de les comarques del sud de Catalunya que també es mostren ignorats pels
seus manaires. Ja hem anat d’excursió a Madrid a demanar a Foment que volem solucions.
Evidentment ens han fet el mateix cas que sempre ens fan. Llavors hem decidit a tallar carreteres a veure si funciona.
Aquesta és la primera, però si seguim absents dels projectes del Ministerio
segurament la cita continuarà en propers esdeveniments.
Ara estem en molt
mala època per reclamar tot això. Nosaltres que sempre érem una colla pactistes
i bona canalla que ajudàvem als partits de Madrid a tirar lleis endavant
resulta que ens hem tornat uns esquerps. Ara reclamem la independència. La gent
surt al carrer en multituds cada 11 de setembre. Portem un munt d’estelades al
Camp Nou. Davant aquest país en presumpte rebel·liaper una part de la seva
població, pensen que ara no invertirem pas allí, millor que fem AVE sense
passatgers i aeroports sense avions per deixar contents a tots aquells que ens
són incondicionals. D’aquests catalans no sé sap mai.
Mirant les fotos
i vídeos d’aquest matí de diumenge que feia un temps esplèndid jo creia que hi
hauria més gent. Pel que sembla no hi va haver tanta resposta popular com
s’esperava tot i ser un tema que afecta a molta gent d’una manera o altra.
El tema dels
peatges és un dels punts que a moltes persones anònimes li costa entendre el
seu funcionament. Tenint autopistes més que amortitzades encara seguim pagant
com autèntics burros. Segurament perquè som catalans i ja estem acostumats,
però aquesta no és pas una bona justificació d’aquest greuge amb altres zones
de la Península Ibèrica.
Darrera de tot
això hi ha un conjunt d’interessos de caixes, bancs, empresaris, polítics que
fa que estem tal com estem. Si els principals partits realment haguéssim volgut
ja no tindríem peatges, però sembla ser que a algú li interessa que anem
aixecant el país cada cop que anem a Barcelona i no volem donar molts de tombs.
Ja ens coneixem tots plegats encara que alguns mitjans de comunicació continuïn
pensant públicament que la gent s’empassa tot el que es publica. Estem en
campanya electoral encara no declarada i tot dependrà de qui surti. Els actuals
aviat plegaran i ara no es posaran a fer el que no s’ha fet amb més de 4 anys
de legislatura. A veure que passarà el proper 20 D que segurament també ens
deixarà fora de cobertura com ens acostumen a tenir. Què fan els polítics de la
nostra comarca a les altes esferes de decisió? Juguen al mus? Articles publicats al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari a partir 1 de desembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada