A vegades pels mitjans de comunicació ens
anuncien tots cofois i contents que ha obert un nou supermercat que donarà
feina a 100 nous llocs de treball, per
exemple. Però mai ens diuen quantes pèrdues pot comportar aquest nou espai
comercial en el petit comerç de proximitat de tota la vida. Aquests
supermercats grans i les franquícies han anat marcant el tarannà de les botigues de tota la vida. La seva amplitud
d’horaris, els xecs regals, totes les fórmules de descomptes que trobem al
llarg de l’any han fet que aquests altres establiments històrics hagin hagut de
pujar-se al carro per ser competitius. Arriba un moment crític que entre els
impostos i taxes que s’han de pagar, els preus dels lloguers, la mobilitat de
la gent i la competència fa molt complicat muntar un negoci i que pugui
funcionar sense caure en les mans d’una franquícia. Els fills d’aquests
botiguers que sempre han format part del paisatge urbà prefereixen anar a
treballar a una gran superfície o franquícia amb un horari clar i sense gaires
problemes més. Un altre fenomen són les compres realitzades a través de
la xarxa.
No oblidem els enormes basars orientals. Molts ciutadans afirmen: Jo no
compro mai res en cap d’aquests espais nouvinguts. Després te’ls trobes encara
que sigui la vigília de carnaval per comprar una màscara per sortir de gresca.
Les petites botigues treballen a través d’associacions per tirar endavant, però
són víctimes d’aquesta mena conspiració general que aconsella entrar de caixer
en una gran superfície abans que seguir venen vetes i fils en el negoci
familiar. És llei de vida. Després estan els ajuntaments que a l’hora de muntar
fires absurdes posen uns preus a les
parades inabastables per aquests comerços,
Al final vénen els de forans de sempre amb un producte que segur trobem en la
mateixa localitat. Article publicat a la Fura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada