En una notícia d’aquestes setmanes passada apareixia que Cunit i
Cubelles dins el Penedès Marítim havien abandonat la ruta del xató. Trobo
encertada aquesta decisió per part d’aquests dos municipis, nucli del Penedès Marítim.
Les xatonades funcionen perquè en el lloc que es realitzen hi ha
tradició i resulta atractives per als seus veïns. El que no es pot fer és
instaurar xatonades allà on la tradició no existeix com es va fer durant uns
pocs anys a Albinyana que es va constituir com una sucursal del Vendrell.
També el Concurs de Mestres Xatonaires
de Calafell quan al final s’hi presentaven quatre gats comptats i la majoria
eren de fora. Doncs toca rectificar com molt bé ha fet Calafell amb una festa
on cada restaurant aporta el seu plat al públic a un preu més econòmic que al
Vendrell pots triar una ració .
Tot i que cal reconèixer la cassoleta
no és tan bufona com la del Vendrell, però estem parlant de continguts i no pas
de cassoletes que al cap del temps no saps ni on guardar-les a casa.
La Xatonada que es fa a
Vilafranca és un xic artificial amb poca participació pública en relació a
altres municipis. Aquesta versió vilafranquina del plat és més la salsa que
una altra cosa. En la varietat està la riquesa.
Trobem establiments d’aquesta ruta que elaboren un xató acurat i altres la veritat és que h té una
semblança molt forçada. A part de pagar o no, el que s’hauria de fer és dins
uns varem ampli demanar una qualitat
mínima als restaurants per formar-hi part. Una xatonada com la del
Vendrell amb 30 edicions a la seva història ja funciona sistemàticament si el
temps acompanya mínimament. No li cal gastar gaires euros en publicitat perquè
la gent ja ho sap pel boca orella que és el més funciona. Els diners abonats a
la ruta millor invertir-los en premis i rebaixar el preu de la ració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada