Un parell de
centenars de persones van participar el passat dissabte inici de la Setmana
Santa en el tall de de la N-340 al seu pas per Coma-ruga. La majoria de les
cares que es van veure eren polítics de diferents ens públics de la zona de
Tarragona. El ventall que es podia veure era força variat, però predominaven
els partits que fa anys que remenen les cireres en les diferents
administracions. Va ser com un titular
de premsa amb rostres d’alcaldes, regidors i adjacents per demostrar la seva ferma i actual voluntat de treure els peatges
de les nostres autopistes. Unes vies ràpides que fa dècades que paguem i que ja
estan més que amortitzades. A canvi d’alguna millora o algun nou tros de via es
van ampliant per secula seculorum sense
que es vegi clar que algun dia abolim d’una vegada per totes els peatges de
casa nostra, una mesura que ja ens mereixem de sobres.
Aquests polítics
que han deixat que això estigui tal com està en plena conveniència amb altres
empreses que ja els va bé que ningú toqui res d’aquest sistema que ens acull a
les seves mans i que a algú li genera beneficis.
No em fan llàstima
alguns d’aquests representants de la sobirania popular que ja fa anys que es
poden permetre el luxe de tenir un pla de pensions per quan es jubilin, paguen
una mútua que vetlla per la seva salut, porten els fills a escoles privades i
també es poden permetre el luxe de pagar els peatges
Nosaltres que som
els pobres que ens toca anar a Barcelona pels Ports de l’Ordal, esperar que et
truquin els de la Seguretat Social perquè et diguin quan tens hora no sigui que
facin una llistat i després donin una mala imatge amb una llista d’espera de més
de sis mesos. Res d’això. Nosaltres que som molt curosos t’apuntem el telèfon i
quan tinguem hora ja et trucarem. Només faltaria.
Nosaltres que hem
estat tan desgraciats de tenir només un examen al mes de juny on et jugaves tot
el curs i allí si que tenies que apostar fort. En canvi altres pagant els hi
fen proves cada 15 dies a un centre pagant no sigui que a l’estudiant si passa
massa temps se li oblidi la matèria i després ens suspengui les proves.
Potser un altre
dia que tallin les vies de peatge com vol fer la CUP, perquè en el fons qui va
sortir segurament beneficiat de tot plegat van ser les autopistes que
segurament devien registrar els usuaris que no volien quedar-se atrapats una
hora a Coma-ruga i tenien pressa. Avisats de l’esdeveniment devien optar per
anar per autopista on aquestes coses no passen. Potser que a la propera cita el
pacte de Berà ara que ja ha tallat la N-340, ha anat a Madrid a parlar amb
Foment i el Govern Central segueix passant olímpicament d’ells millor que
tallin alguna via de peatge, potser en aquest moment si que els hi faran cas. Podrem
obtenir un recompensa pel nostre esforç. Ara per són només són talls mediàtics
de titular i foto i al cap d’una setmana ja ningú es recorda de res.
Enguany que estem
tots perduts i no sabem que farem el dia 11 de setembre, l’ANC s’apunta a tot
aquest tipus d’actes per reivindicar unes millores pel territori, però crec
sincerament que si al final no hagués posat les urpes de la política avui en
dia tindria més poder de convocatòria. Se li ha vist el llautó i ha caigut a la trampa. Ha perdut una mica l’esperit
inicial que li va donar ales i poder, ara ja no és el que era en les seves
èpoques glorioses. Ara sembla que tot torna a la normalitat i aquest flema
independentista va perdent pistonada esperant nous esdeveniments i sobretot que
passa amb el Govern Central amb una provisionalitat que no bona per ningú.
Potser enguany
per l’11 de setembre ens quedarem tots a casa o anirem a l’Ikea a comprar. De
moment, ningú diu res i ara la pedra està en la teulada dels polítics, la gent
del poble ja ha dit la seva i ha decidit a les urnes la seva opció. Aquest any
tornarem a les Diades normals i no ens caldrà esmorzar sota una ombra d’algun
punt de Barcelona fent alguna figura mediàtica perquè la resta del món sàpiga
que volem i que existim. Article publicat a l'Eix Diari i Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada