Hi ha un seguit
d’edificis al Vendrell que estan pendents que algú faci alguna cosa mentre van
passant el temps pausadament amb més o menys encert. Nosaltres que som una
localitat turística com ens marca el guió tenim abandonat del tot l’antic
Balneari Tabaris de Coma-ruga. El Pla d’Excel·lència del Vendrell va fer el seu
acte de cloenda a l’octubre del 2006 amb la presentació d’una de les meravelles
del mediterrani al voltant d’un centre lúdic i termal de pel·lícula. Aquest programa global havia de suposar una
inversió de 3.606.072,62 euros en quatre anys que van ser aportats a parts iguals entre el Departament
d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, el Ministeri d’Economia i
l’Ajuntament del Vendrell.
Un gran somni per
la vila i de retruc per la comarca, amb
aquest gran centre termal i lúdic que havia de ser punt de referència de tota
la costa. De moment, l’edifici està en el seu lloc aguantant amb resignació el
pas del temps. No gaire lluny d’allí tenim el Teatre Brisamar comprat pel
consistori l’any 2008 resta allí tapiat esperant que algú caigui en la seva
temptació. La crisis va acabar ràpidament amb les nostres il·lusions amb peus
de fang.
Els antics jutjats del Vendrell del carrer Nou estan
també esperant una utilització més digna en un espai cèntric i força ampli que
permetria aprofitar aquest edificació per a altres usos.
La Cooperativa
del Vendrell i les galeries comercials de la carretera de Valls tot i estar dins
el famós pla de Barris que havia d’enllustrar el municipi estan esperant encara
alguna solució. Mentrestant es va degradant un edifici històric i emblemàtic
del cor del Vendrell que ofereix moltes possibilitats abans que acabi en mans
immobiliàries o en pura ruïna.
El Casal amb el
lloguer de les seves sales per múltiples i variades propostes segueix donant
vida al barri antic del Vendrell esperant també alguna mà divina que realitzi
reforma important. Mentrestant aguanta el tipus que ja és molt en els temps en
què vivim.
Un dels espais
infrautilitzats és la àmplia Rambla Jaume Cañas que tot i la seva extensió i
situació es porten a terme activitats molt puntuals. Aquest que hauria de ser
un dels motors de la zona nova del Vendrell està allí esperant que algú li doni
una mica més d’oportunitats al llarg de l’any.
Per a les
persones amb una mentalitat més abstracta tenim l’antiga caserna dels Mossos a
l’entrada al polígon industrial de la Cometa. La seva situació és la pitjor de
totes, però el seu valor històric i patrimonial també és el més minso. El pas
del temps i els espontanis suposo que l’aniran esmicolant fins a deixar-la en
la seva mínima expressió física.
Un altre dels
punts que no registren el trànsit vital
que li correspon és la Rambla del Vendrell. Només falta anar a Vilanova
i Vilafranca per veure l’ambient que hi ha en aquest espai amb topònim
compartit. A les ballades de sardanes a
l’estiu, festes populars i altres si que es deixa veure gernació a la Rambla
del Vendrell, només faltaria. Per ser un dels epicentres d’una població que
ronda albira els 40.000 veïns la veritat és que li falta més usuaris en les
seves taules i cadires a banda de poques excepcions. Crec que molts cops hi ha
més gent a la via verda entre el Vendrell i els barris marítims que no pas a la
Rambla.
Després les tres
sales públiques dels 400 també provoca
que la varietat d’oferta sigui escadussera en la situació econòmica que estem i
també amb la insuficient resposta general
dels presumptes espectadors que massa cops no hi van. És molt trist que s’hagi de recórrer a actors mediàtics per
omplir la Lira. Tenir tres escenaris amb una platea similar afegeix que hi
hagi massa pretendents per a les poques pubilles que el pressupost d’aquests
anys permet sortir a ballar a l’escenari. La Lira, l’auditori de l’Escola de
Música i el de Sant Salvador poden acollir moltes propostes compatibles.
Darrerament ha
estat notícia la reforma del port de Coma-ruga. Una obra prevista inicialment
per més de 16 milions d’euros en què
els guanyadors del concurs moment invertiran 1,3 milions en aquesta
infrastructura que esta molt malmesa. Amb això
no tenen ni per començar. Si forcen molt als propietaris d’embarcacions,
ells saben que Segur, Roda de Barà i Torredembarra estan a tocar amb millors
condicions que no pas aquest port que ja està més ancorat en el passat que no
pas en el futur. Només depèn d’un miracle. Article publicat al Diari del Baix Penedès, Baix Penedès Diari i Eix diari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada