En l’edició de la Fura del Passat 4 de març
apareixien els trets característics del parlar penedesenc. Evidentment dins
cada municipi hi ha mots propis i expressions característiques, però es pot
arribar a parlar d’un corpus penedesenc amb unes característiques pròpies. Jo
sóc fill d’una família pagesa d’Albinyana i la meva mare és d’un poble petit
anomenat Castellfort a tocar a Morella. Des de petit he sentit moltes paraules
pròpies del parlar penedesenc i com no, dels Ports on pertany Castellfort. Jo
sempre he intentat utilitzar els termes propis fugint d’aquest català de TV3
que està intentant unificar totes les varietats dialectals del català en una
format net i polit amb una lleu
presència del dialecte central. Fer servir aquests mots propis provocava que més
d’un tingués complex de rural o simplement de poble, llavors començava a parlar
com a la petita pantalla intentant no caure en cap parany que el delatés com un
“pagesot”. Això ha passat sempre, sort que sempre hi ha gent sorruda que no ha
volgut baixar del ruc.
Una de les riqueses de la nostra cultura no està
en els quadres, escultures i demés elements físics i arquitectònics que pots
trobar arreu. Els trets dialectals de cada zona és un dels nostres tresors per
reconèixer. En especial tota la riquesa que podem trobar en el món dels pagesos
o pescadors o forners. Se n’han fet recopilacions, però la societat en general
ho va perdent a mesura que algunes
feines o estris ja han quedat en desús. No fa gaires anys quan el meu pare
portava ceballots de l’hort a casa. Ell mai en deia calçots que és el nom que
s’ha acabat imposant a casa nostra gràcies a la tradició de l’Alt Camp. Potser
el terme més propi d’aquest parlar penedesenc és el “avoi” o “voi”. Aquest és
molt utilitzat i quan l’escoltés estiguis on estiguis saps que tens davant algú
que és veí teu. No falla mai. Article publicat a la Fura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada