La
nostra comarca té els llocs per fer concerts, teatre i espectacles varis. També
gaudim d’una programació més o menys àmplia segons l’equipament. En resum,
són molt poques per no dir cap les
setmanes de l’any que no tinguem alguna proposta en un lloc o en un altre de la
comarca.
El
problema és que ens falta el públic per omplir aquestes activitats que portem a
terme. Hi ha municipis que han dotat el ADN dels veïns d’una ordre interna que
els obliga a anar al teatre i participar de tot el que es faci al municipi. Un
cas clar és Llorenç del Penedès on la gent s’hi aboca. Només cal anar a veure
el Sonaprop i altres activitats per comprovar in situ que la gent hi participa.
Calafell per la seva banda, quan s’eestrena un espectacle de l’elenc local
la K-mama ja de bon començament ja es
programa tres dies per donar a conèixer el muntatge als seus veïns en un
aforament d’unes 400 persones per representació.
Aquest
ADN sembla que no ha agafat consistència en el cas del Vendrell. Només cal
veure algunes cites en els diferents teatres municipals per veure que la cosa
no acaba de rutllar. Quan alguna de les persones que pugen a l’escenari és
mediàtica, popular per algun fet o circumstància llavors si que s’acostuma a
omplir, però massa cops veiem massa cadires buides a les nostres sales. A grans trets, si tinguéssim la gosadia de buscar beneficis econòmics o almenys
no tenir pèrdues econòmiques en les nostres propostes culturals realment oferirem
ben poca cosa perquè aquest camp és ben deficitària a casa nostra.
Fa uns
mesos va sortir a la llum la polèmica sobre el possible tancament de la casa
Barral de Calafell perquè era deficitària. Al final crec que s’ha posat fet un
sorgit per què la gent estigui calladeta. Un altre dels temes prou importants i
que no ha transcendit gaire és la
desaparició del premis la Mar de Lletres de Calafell que l’any passat va
arribar a la seva XV edició. Una plataforma on joves i grans d’aquí i d’allà
tenien una oportunitat per treure profit de les seves creacions
literàries. Evidentment interessa molt més als polítics fer una gran cantada
d’havaneres al mig de la platja omplir la sorra de gent a un euro el got de rom
cremat. Aquests centenars de persones aniran a consumir a algun bar o
restaurant per sopar o prendre alguna cosa tot això són diners a l’hora de
tancar la caixa. Tancar la casa Barral per manca de rendibilitat té la seva
lògica que pot ser més o menys políticament correcte, però té una explicació. A
vegades ens mantenim ferms en conservar esdeveniments, festivals que són
totalment deficitaris, però que no tenim el valor de suprimir. Amb el que costa
aquesta cantada d’havaneres quantes cases Barral podem mantenir? quants premis
ded 300 euros podem donar a futur literats?.
Si hem de ser coherents potser millor que suprimim aquesta cita
galàctica sobre la sorra i deixe’m oberta la casa Barral i a la literatura
i a mil petites coses més que és la gràcia del poble. D’haveneres se’n fan a
tot arreu. El nostre pobre editor no té una projecció tan extensa com aquesta
melodia tradicional acompanyada molts cops amb rom. Potser que comencem a ser
una mica coherents i que aquesta ceguesa que ens fa inventar grans
esdeveniments no ens faci tancar la xavalla del pressupost d’alguns equipaments
de casa nostra.
De què
ens serveix promocionar els nostres grans músics si després no tenim diners per
ampliar la plantilla de les nostres escoles de música? ¿ De què ens serveix
tenir concursos internacionals artístics si després no podem pagar les persones
que ensenyen als joves artistes de la comarca que cobren quatre rals?. Estem
cegats per aquesta societat XXL . Estem enlluernats per una política de
titulars i ens estem carregant la base de tot plegat. Si seguim així no ens
queixem que després no va la gent a les exposicions, als teatres i als
auditoris perquè hem de dotar de cultura artística a la base de la nostra
societat. Quan aquest exercici no es porta a terme, una de les conseqüències és
que trobem les sales buides i exposicions sense concurrència. Una gent que no
ha estat educada en l’art i en la creació no per manca de recursos sinó per una
pèssima utilització d’ells. Persones que han estat víctimes d’aquesta política
de castells de foc i de peus de fang i misèries humanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada