Un dia més hem
anat al supermercat del nostre poble. La veritat que està ben buit, potser no
tant com els darrers anys, però es pot trobar ben poques coses per poder
comprar. En moltes seccions hi posa amb lletres ben grosses: esperant
subvenció, demanar fons a Europa. Uns cartons molt macos de disseny amb un
material hereu d’una època anterior molt pròspera, però en aquests moments fa
pena tot plegat.
Tothom recorda
quan fa uns 8 anys les mercaderies entraven a camions i la gent entrava i
sortia contínuament omplint el carret de la compra del dia, de la setmana i de
més enllà. Alguns sortint amb uns xecs valor per als propers 20 anys. En
aquells moments tots els compradors tenien la seva feina i guanyar diners era
una cosa ben senzilla. Només calia proposar-ho. Avui en davant, la cosa ha
canviat totalment, les ajudes des de diferents administracions i en diferents
aspectes són la base de l’economia local. Els nous compradors ja fa dies que
han anat a altres superfícies més farcides que la nostra perquè el futur que hi
veuen és força fosc.
Els responsables
de la botiga són dos senyors seriosos que ja fa anys que pinten cabells blancs.
Ells no han fet cap modificació en el local perquè sempre els ha funcionat. En
el moment que van baixar les vendes considerablement es van plantejar fer
alguna cosa però només es van limitar canviar el nom d’alguna secció amb un
color diferent perquè tot quedés tal i com estava sense canvis. Si sempre havia
funcionat d’aquella manera era inútil fer cap tipus de renovació.
Fa un any i poc
el 100% que tenien els dos socis majoritaris es va haver de repartir amb 8
socis més que entre tots havien de portar les regnes d’aquest supermercat
tradicional ubicat al vell mig del municipi.
Aquests nous
socis capitalistes vivien una mica en una altra galàxia. En les reunions que
feien un cop al mes es dedicaven a parlar de grans projectes humanitaris com
dels trens que passaven pel municipi, dels peatges de les autopistes, una barrera
de protecció del so, de la llei
d’educació. Ells ja tenen prou clar que tots aquests temes que no són
competència de la cadena estan totalment fora del seu abast, però no tenen
valor de parlar del dia a dia, de les coses que encara estan en plena forma a
les instal·lacions perquè no es malmetin més. No parlen mai que fer per
reestructurar l’empresa, com motivar al personal que està totalment desmotivat
amb un negativisme força clar.
A l’estiu hem
aconseguit augmentar un 200% el nombre de visites al centre comercial, però la
gran majoria de persones que ens visita no passa del tallat a l’hora de
consumir. La nostra marca sempre ha anat associada a uns preus econòmics que
estaven clarament per sota d’altres ubicats més a la banda nord.
Per donar una
mica més de vida a tot plegat han posat una caixera molt bufona amb roba mona
de marca, però aquest acció ha fet que moltes clientes hagin caigut en un atac
de zel i ara no vulguin anar a comprar res perquè no es poden posar a l’alçada
del nou fixatge del supermercat. Algun homenot se la mira i es pregunta el sou
que deu cobrar per poder vestir al seu nivell. Ella li fa una ganyota
dissimulant el seu secret conegut per tots.
Han buscat nous
encarregats que ja tenien treballant fa anys a la cadena i els han pujat el
salari considerablement a veure si així donen vida a l’economia local que prou
falta que fa, però la proposta no ha resultat perquè aquests senyors sempre
compren en altres superfícies fora del municipi.
El nostre futur
és incert. No sabem on anirem a parar. Podem caure absorbits per algun banc amb
estrella i que directament porti tota la seva gestió d’una forma estricta o
seguirem només poden venen quatre barres de pa i una mica de pernil dolç perquè
no tenim calers per comprar res més pels nostres grans aparadors. A veure que
ens depara el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada