Hi ha coses que amb el pas del temps ja formen part de la teva vida. Aquest és el cas del meu Renaul 19 vermell que vaig comprar un 1992 per la Fira del Vendrell, amb ell he viscut moltes històries de joventut i de la segona joventut. Ha estat un gran aliat que no m'ha deixat mai penjat i sempre m'ha acompanyat allà on volia anar. No m'ha fet un lleig. Era un cotxe resulton i ampli on hi cabien perfectament cinc persones. Avui aa la 1:30 del migdia ha dit prou davant el número 25 de la carretera de Valls, allí mateix davant del taller ha dit prou. El mecànic l'ha obert i ha vist que tenia moltes coses i un trasto amb 24 anys d'experiència a les seves rodes. No ha fet molts de quilòmetres i els seus trajectes eren més aviat curts. No m'agrada conduir i de jove vaig tenir la sort de sortir amb gent que eren amants del volants. El trobaré a faltar la veritat ha format part d'una tros molt important de la vida. El meu primer cotxe va ser un Ford Fiesta L que vaig portar fins els 22 anys de la meva vida. Allí va sorgir les primers sortides, els primers concerts. En aquest ja s'ha viscut moltes altres històries personals, familiars i d'amics. Ara anirem investigant quin potser el seu substitut. Vinga et trobarem a faltar, gràcies per tot Ferrari dels pobres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada