En aquest món
d’avui en dia ja no necessitem miracles. Ja tenim les noves tecnologies que ens
permeten poder comunicar-nos a l’instant amb l’altra banda del món. Només volem
que tot sigui una mica més racional i humà. No ens calen tenir els supermercats
oberts els diumenges per la tarda, perquè aquest dia que algú va crear per al
repòs humà ha perdut la seva gràcia essencial i ja s’ha tornat una jornada
normal com la resta de la setmana.
No ens cal tenir
el pont del dia 15 d’agost tots els carrers i places dels barris marítims de la
comarca plens de cotxes, turistes i segones residències que vénen a gaudir de
les nostres platges. Potser és millor que aquest fenomen no sigui tan intens i
ens duri una mica més en el calendari, no cal que ho concentrem tot ens uns
pocs dies. Per començar tot això, a part de penjar uns cartells on es digui el
Baix Penedès tot l’any hem de tenir socorristes a les platges i uns hotel que
puguin allotjar aquests turistes. No cal que permetem un cop més que les
comarques veïnes facin el negoci i nosaltres hi posem les platges, les dutxes i
els rentapeus si fa falta.
No necessitem
arribar a Lleida en mitja hora, però potser que no estaria gens malament que
els trens s’allarguessin una mica més a la nit i durant tot l’any tinguéssim
una mena de bus nocturn en les principals ciutats del Penedès. Un servei
totalment deficitari, però avui en dia hi ha tantes coses que ho són, algunes
per voluntat política del municipi, però un cop s’instal·len ningú té valor de
tirar enrere. Un exemple clar és la
policia municipal, com el cas de l’Arboç que tot i que no és obligatòria que hi sigui pel seu volum
d’habitants qui és el valent que es posa al davant i la treu dels seus serveis. Menys a pocs anys d’unes noves eleccions
municipals on els uniformes ajuden a pujar punts als candidats.
No volem ni grans
autovies noves de trinca amb l’escena típica i tòpica de les inauguracions per
personalitats molt importants. Només que d’una vegada per totes es treguin els
peatges de les nostres autopistes que ja fa anys que paguem com a obra social
de la Caixa que després ens regala un paraigües promocional amb el logotip de
l’entitat que sempre et pot guardar d’un refredat mal curat.
No volem plens de
6 hores que no serveixen per res a part de posar a prova la dialèctica d’alguns
dels seus protagonistes, perquè la majoria no obra ni la boca, només cobra per
aixecar el braç quan marca el guió. No cal tanta filosofia i bones intencions a
l’hora crear mocions i propostes sense voluntat i encara amb menys pressupost per
fer-ho realitat. Si ens agrada el teatre podem anar a la Lira, també podem
optar pel plenari del consistori és un espai molt més seriós i quan les coses
s’aproven s’haurien de moure mínimament perquè és fessin realitat. Una de les
grans gestes d’aquest unanimitat pública és l’ampliació del pàrquing de
l’hospital del Vendrell, doncs està allí i sembla que no creix per
idiosincràsia ni un mil·límetre. Si
algú fa alguna cosa tampoc es nota.
No volem ni folklòriques
catalanes que facin pregons com aquell que fa espectacles artístics en algun
teatre. Vull donar un cop més l’enhorabona a la Marta, La Gemma i la Carlota
per l’exquisit pregó que varen portar a terme per la festa major del Vendrell i
a l’elenc arbocenc a la seva localitat.. Uns diners que es poden dedicar a
altres coses en comptes de satisfer a folklòriques del país que no passen pel
seu millor moment econòmic. També hem de creure en nosaltres i no convidar als
de sempre per no fracassar en l’intent de donar ales a la nostra gent.
No volem
triplicar el nombre de contractes dels nostres joves perquè l’única cosa que
ens estan dient és que és treball precari perquè cada setmana en poden fer un
de nou. Volem menys contractes, però que siguin de més durada.
Són petites
històries que ens afecten quan fa dies que ja no em trobo l’escombriaire
simpàtic al meu carrer. Ell cada dia em donava els bons dies. Una manera de
començar el dia molt saludable. Em pregunta si algun tipus de miracle haurà
acabat amb la seva presència en el meu barri. On deu estar? Miracle si un dia
el torno a veure sota a casa recollint les llaunes dels clients insolidaris
d’un bar de baix cost que és el que es porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada