Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 11 de setembre del 2017

Un poble que no es pot parar


Avui 11 de setembre és un dia diferent, d'aquells que recordes durant molts anys per moltes petites històries. Ha estat un dia especial en què m'ho he passat molt bé perquè és un dia amb sorpreses. Primer perquè et trobes persones que fa anys i panys que no coneixes, alguns són veïns teus, però altres els coneixes per altres històries. Avui jo també he anat en un dels 10 autobusos que han sortit del Vendrell. Hem arribat molt aviat a Barcelona i hem tingut temps per avorrir-nos i tot, però hem anat tombant per la zona on hi havia la concentració i anaves veient altra gent com esperava el gran moment. A les 4 hem anat a lloc, tot seguit hem buscat un wc abans que fos el moment més important. Hem estat quasi mitja hora per acabar amb l'excusat i al sortir ja estava tothom allí preparat pel gran moment. El minut de silenci, impressionant; el cant dels segadors, brutal, després han passat les pancartes, primer una de petita que ha despistat a la gent i després la gran que era l'oficial.

Molt bon ambient, molt cordial i és una d'aquestes coses que fan país fan història. Jo no sé que passarà el primer d'octubre, però no tens suficient legalitat vigent per impedir parar molta gent que ja està farta i vol votar el dia 1. No sé com s'hi podran oposar, però avui, un dia més hi havia molta molta gent com els altres anys amb les idees molt clares i això és el més important. com ho podran parar?