L'Auditori del Tívoli va dedicar ahir un merescut homenatge per la seva jubilació a una de les grans persones que tenim al Vendrell com és la Carlota Baldrís. Una festa sorpresa que va portar en aquest espai del centre del Vendrell un munt de persones que per un motiu o l'altre estimaven aquest artista vendrellenca. La Carlota és la versió moderna de Pau Casals. Ella no ha fet grans discursos a la Onu i te cap festival que porti el seu nom, però ha lluitat des de sempre per la música i pel Vendrell. Gràcies a ella avui tenim Escola de Música que hauria de ser convervatori, però la força humana arriba on arriba. Sinó hagués estat ella allí tindríem un sindicat que es va podrint de mica en mica.
Ella és una persona estimada que ha compartit la seva passió per la música amb petits i grans amb gent coneguda i gent que passava per allí i volia provar. Ella ha treballlat des de sota per aixecar tot aquest monument viu a la música al Vendrell des de la primera escola fins ara. També va fer possible que tinguessim l'escola de música privada que va plegar l'any passat al carrer Sant Magí. Ella ha estat darrera els Laxen, de les entitats públiques i de les persones de carrer que li han demanat suport. És una persona que fa estima el que fa i amb la seva rialla senzilla però penetrant pot penetrar fins el fons de cada mur que se li posi pel mig. Quan es va encarregar de l'Escola de Música va haver de convertir un projecte insuficient amb el que és avui en dia i lluitar contra les inclemències del temps. Però ella sempre estava allà ferma i sòlida treballant pel que volia. Sempre ha trobat l'escalf de la gent perquè és una persona que s'ho mereix i sempre ha estat amb la gent del poble, professors i també alumnes perquè ella és molt noble i molt senzilla i sap el que costa tot i posar llum perquè la resta hi pugui arribar.
Aquesta ha estat una de les jubilacions més celebrades que s'han fet al Vendrell en tots els temps i estarem dies a veure una cosa semblant perquè amb el seu esperit en queden ben pocs en aquesta casa. Molta sort i gràcies per fer tot el que has fet i per compartir amb nosaltres bocins de la teva vida amagats en compassos sòlids, humils i propers. T'estimem com tu sempre has fet amb els teus, amb la música i alla on vas ho comparteixes. Gràcies de tot cor. No he tingut la sort de ser un alumne teu, però sempre he notat les teves bones vibracions i el teu esperit noble i humà. La vida continua i encara tens molt per fer que segur que faràs sense haver d'anar a donar classes cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada