Els misteris
s’han desvelat en el moment oportú quan tocava ni més ni menys. Ara estan
acostumats a fer rodes de premsa per orientar als que seguim l’actualitat
comarcal, però molts cops es deixen al calaix la part més interessant. Toca
esperar al ple a veure que diuen els uns i els altres perquè cadascú treguin
les seves pròpies conclusions. Ens oblidem dels comunicats oficials amb una intenció massa clara que ben aviat
queden obsolets. Ara que ho tenim a les pantalles de casa com els concerts
d’orgue de l’església no cal estar deixar el sopar de casa per veure les cares
i els posats de tots els actors d’aquesta gran pel·lícula que és la política
que massa cops pot influir en la nostra realitat.
Un dels aspectes
que ha alimentat la crònica política d’aquest municipi ha estat la dialèctica
entre el PSC i PxC en les tres darrers legislatura. La més dura va ser la del
2011-2015 quan el Vendrell com alts càrrecs a nivell mundial va tenir també el
seu doblet. A l’igual que tenim dos reis, dos papes, doncs el Vendrell també es
va afegir a la moda i en una legislatura va compartir alcaldia els dos grans
clàssics de la nostra història contemporània: Martí Carnicer i Benet Jané.
Llavors només hi havia una oposició amb els 5 regidors del partit regentat per
l’August Armengol. En la legislatura anterior ( 2007- 2011) amb un govern en
minoria de CDC, aquest partit anava facilitant les coses als regidors convergents
de govern per anar tirant els pressupostos i les coses més necessàries
endavant. La resposta molts cops amb una simple abstenció era suficient per
assolir el seu objectiu.
La present
legislatura ha servit per donar veu i vot a molts vendrells que habiten en
aquest municipi que fins aquell moment havien optat per les vies tradicionals,
però cansats de restar a l’anonimat van trobar la seva millor opció entre els 8
partits amb representació dels 9 que s’hi varen presentar, sense majories i tot
bastant igualat per complicar una mica la formació de govern. A mig camí de la
present legislatura encara apareix un nou entrebanc amb un regidor no adscrit
que fa que la cosa es compliqui una mica més per tirar endavant el municipi.
Evidentment
deixant de banda la part sonora i les explicacions d’uns i els altres que a
l’hora de la veritat és una cosa molt subjectiva, el més important són els
suports que va aconseguir l’actual equip alhora d’aprovar el nou pressupost que
és la via principal que ha de regir els camins de la vila en el proper any i
segurament fins a noves eleccions municipals previstes pel 2019.
El que es va
veure el passat 24 d’abril al consistori del Vendrell era una cosa impensable
fa un any o dos, però al final els vots posa cadascú en el seu lloc a part de
la dialèctica que serveix per omplir espais en blanc.
El partit de
l’Armengol sembla ser que no passa pels seus millors moments que va aconseguir
en la passada legislatura, però amb aquestes noves formacions al consistori
actual s’ha quedat amb molt poc espai de maniobra dins el ventall polític de la
localitat.
Aquesta formació
que com a mínim ha estat tatxada de xenòfoba i racista per molts sectors
socials ha perdut pistonada. La seva activitat de rodes de premsa atacant
l’equip de govern per terra mar i aire
i seguiment de l’actualitat local ha perdut molta intensitat i sembla que es limita bastant a seguir una
mica els principis bàsics d’una manera força discreta. Si segueix en aquesta
línia en la propera legislatura fins i tot pot desaparèixer del consistori o
quedar de forma testimonial, però lluny quedaran les seves èpoques glorioses
quan marcaven el ritme de la política local quan el govern no tenia més remei
que anar responent a les seves denúncies i queixes. Ara ha disparat un dard
verinós a dues formacions clàssiques de la vila. Una tàctica que no les
afavoreix gens encara que de moment tenen els pressupost aprovat per salvar els
mobles. Els clàssics podran confiar en la memòria efímera de molts votants per
l’any vinent? Ens cal esperar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada