En moltes
ajuntaments del Penedès i d’arreu és parla de pressupostos participatius i de
mil històries més que implica que persones que no estiguin a primera línia de
l’òrbita política puguin arribar a inclinar una posició per sobre una altra. En
el fons i quan veus les persones prenen part en aquestes propostes obertes a
tothom et dones compte que són els de sempre. Alguns dels quals també prenen
part en partits i associacions i altres clubs similars que són els que remenen
d’un costat o altra les cireres al municipi. Un gran nombre de la població viu
totalment allunyada de la realitat d’aquell municipi durant la majoria part de
l’any. A l’hora de votar potser que es mogui pel carisma i el missatge del
candidat o simplement per les sigles del partit a nivell més general.
Els nostres
pobles creixen, però aquests petits grups estan allí com sempre. De tant en
tant registren alguna incorporació o una baixa, però la majoria de persones
repeteixen. Quan algú que viu aliè a aquestes realitats intenta donar un cop
d’ull a aquests grups socials veu que tothom veu si coneix una mica el patí.
Llavors té dues opcions: adaptar-se la
realitat de sempre i intentar moure alguna cosa des de dins o tocar el dos com
fa la majoria de persones.
Molts cops en aquestes trobades es parla d’obrir aquests processos a la
gent a nous ciutadans, però en la majoria de casos es torna al petit grup de
sempre que està a mil llocs a la vegada. Encara que la voluntat de moltes
entitats es renovar-se amb gent nova jo crec que més d’un ho passaria malament
si tinguessin una allau de nous socis que els hi podria desmuntar el present
d’aquesta penya amb un futur incert que dependria dels nous membres de la
guingueta. Això passa en religió, futbol, política i tantes altres històries
que tenim al nostre abast cada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada