En aquestes
setmanes abans de Nadal és quan se celebren més àpats grupals amb diferents,
col·lectius, entitats o amics que et pots trobar al Whatsapp. Des de companys
de classe d’anglès, dibuix o ceràmica, fins a departaments d’empreses públiques
i privades i el que faci falta, però aquest esperit consumista que ens mostra
el camí aconsella fer algun tipus de trobada al voltant d’una taula abans del
canvi d’any.
Els més agosarats
prefereixen anar de sopar i després fins que el cos aguanti en alguna discoteca
o bar depèn de la resistència i la paciència de cadascú. Els més formals i
educats acostumen a optar per un dinar a una hora prudencial amb una petita o
llarga sobretaula segons l’animació i empatia dels comensals.
Llavors per si es
vol donar una mica d’alegria i color a tot plegat toca fer algun tipus de joc o
regal com l’amic invisible que aquest dies és quan agafa més rellevància al
llarg de l’any. Depèn de moltes raons i dels límits imposats als assistents la
cosa pot derivar a un regal realment útil o simplement alguna cosa sense solta
ni volta per arrencar un somriure.
Això és una mena
d’assaig general de tot plegat d’unes festes que es perllongaran fins el primer
cap de setmana de gener, per després
deixar-nos al principi de les portes del desert que comença al gener i no saps
mai quan acaba, potser alguns ja ho tindran resolt per Carnaval i altres ho
hauran de perllongar fins després de Setmana Santa.
Hi ha àpats de
Nadal que hi vas perquè hi ha bon rotllo i la veritat és que t’ho passes bé. En
tots els col·lectius a l’igual que el gall i el que no sap mai que fer sempre
hi ha personatges tan importants com l’especialista amb acudits amb accent
andalús i el que sempre li passen coses surrealistes que no té inconvenient en
compartir a taula amb altres persones.
Depèn d’on
vagi a consumar la menjada comunitària
pots saber en quina divisió jugues. Alguns que són de classe alta sempre
busquen el lloc més sibarita on potser després has d’anar a un bar a menjar un
entrepà de pernil per domesticar el cuc que portes dins. Aquí sempre si has
d’anar perquè el que interessa és l’aparença i s’ha de quedar bé. Després ja ho
acabaràs arreglant amb el banc o algú tindrà menys regals, però s’ha de
començar amb bon peu.
Després estan els
que busquen un menú de bar de persones dedicades al món de la construcció i no
són precisament arquitectes. En aquest punt pots demanar vi de la casa i per un
preu mòdic pots acabar molt més content que amb un altra proposta amb el doble
o triple de pressupost.
Els de menys
recursos, doncs ho tenen molt fàcil perquè cadascú porta una cosa de casa i
també la veritat és que si hi ha bona harmonia la cosa pot acabar molt bé.
Corres el perill que en aquestes trobades, cadascú expliqui la recepta de cada
cosa que ha portat i si ho apuntes tot a l’arribar a casa tens feina en ordenar
els apunts d’aquesta cita de baix cost.
Aquests dies de
Nadal és quan encara sembla que està viva la paga doble, que és un dels
elements com els acomodadors de cinema en vies d’extinció. Aquest element, per als afortunats que
encara la tinguin, és una gran ajuda per fer front a tot aquest mes i una mica
més en què el Nadal i el seu esperit s’apropia de les nostres targetes de dèbit
primer i després les de crèdit.
Aquestes són les
històries puntuals que moltes persones tenen ja marcades en el seu calendari
del google des d’unes setmanes abans. A vegades hi ha coincidències en aquest
programa de a taula, però sempre tenen alguna excusa per escollir on millor et
sents. Algunes propostes d’aquest tipus d’àpat per correu acaben sense resposta
per part de cap dels convidats. Llavors alguna cosa passa. Aquest és una alarma
col·lectiva que s’ha de corregir per altres vies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada