El Nadal ja ens
visita un altre cop amb els carrers embellits i l’optimisme de petits i grans
que esperen que algun personatge màgic li faci arribar algun obsequi. És el
temps en què les targetes de crèdit treuen fum perquè amb els salaris que tenim
actualment la cosa no dóna gaire de si i s’ha de recórrer al món virtual. Quan
arribi el gener ja tornarem a la dura realitat i a tornar a equilibri
l’economia familiar.
Ara que el Black
Friday i el Cyber Monday sembla que ens acompanyin de tota la vida juntament
amb el Pare Noel, només que els personatges de tota la vida estiguin passant a
un segon terme. El Caga tió és una de les tradicions que es mantenint amb força
a casa nostra, el que no entenc com és encara que alguns municipis insisteixen
en portar entre nosaltres personatges Disney per entretenir la quitxalla. Hem
de ser capaços en aquesta proposta general de crear estructures d’estat de
cercar personatges nostrats que formin part del nostre món de fantasia. El
timbaler del Bruc, el Gegant del pi, la Castanyera, Serrallonga. El món
anglosaxó ens ha imposat de mica en mica la seva llengua i molts elements de la
nostra cultura. En canvi nosaltres encara estem treballant amb el xupa xupa i
el pa amb tomàquet. Ens queda molt per fer per fer-nos un lloc en la nostra
societat globalitzadora. Està molt bé que tinguem lleis per regular el que faci
falta, però si la nostra cultura no s’imposa en la societat a través dels
diferents camins de la cultura, acabarem tots absorbits per la cultura que ens
ve de fora amb el Manga inclòs. No és pot lluitar contra aquests fenòmens
mundials, però hem de seguir mantenint una petita trinxera d’aquells elements
més nostrats per tenir uns elements mínims d’identitat pròpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada