En aquesta
legislatura al Vendrell ja li toca adoptar un model de vila independentment si
estem un parell o tres de setmanes a repartir les responsabilitats entre els
nous regidors. El poble en uns 20 anys ha doblat la seva població i ha canviat
essencialment la seva idiosincràsia per convertir-se en una de les ciutats més
importants entre Tarragona i Barcelona per sobra de Valls i molt similar a
Vilafranca del Penedès. Encara que el Vendrell no ho ha assumit mai crec que
molts ni s’ho creuen som capital de comarca i per tant, hem d’oferir una mica d’aquest
cap i casal baixpenedesenc a la resta dels 13 municipis que configuren el Baix
Penedès.
Fins ara en cara
legislatura ens gastàvem uns diners per dissenyar un model de localitat o un
pla estratègic de futur o alguna cosa semblant, però la cosa quedava aquí. Al
final dels 4 anys en el millor dels casos podien aparèixer una mena de
conclusions, però la quedava en un bucle llest per tornar a començar.
A partir
d’aquesta manca d’organització global ha sorgit un greu desgavell col·lectiu i
la gent ha anat improvisant a un costat a l’altre sense una visió general i de
futur que inclogui un projecte de futur.
Durant aquest
temps manca de planificació s’ha tingut que anar sortejant la realitat amb més
o menys sort. Ara és el moment de seure tots membres d’aquesta ciutat amb ànima
de poble que és el Vendrell i dotar un projecte a mig i llarg termini. A partir
d’aquí tenim un Pla General Urbanístic de l’any 2.000 que s’ha de retocar per
no acabar convertits en una mena de ciutat metropolitana de Barcelona de
100.000 habitants plens de pisos i pisets arreu.
Hem de decidir on
tenim el nostre punt neuràlgic del comerç local, tot i què n’hi pugui haver en
altres espais del Vendrell. Hem de treballar pla de mobilitat urbana que sigui
el més raonable per incloure els principals actius de les nostres vies com són
els vehicles, vianants i com no les bicicletes i derivats que dia a dia també
van obrint-se camí en aquest camp de la via pública. No hi poden faltar tenir
clares els espais d’estacionament dissuasori per als vehicles que s’acostin a
la vila.
En aquest model
de ciutat no hi poden faltar els transports, els nous espais educatius i les
infraestructures. La política que hem estat fent fins ara és inviable. A banda,
aquesta s’ha repetit en aquesta passada campanya electoral local on s’han
promès moltes coses que evidentment a mig termini no es faran i si es fessin podrien
ser una total aberració i ens tornarien a portar a un deute astronòmic del qual
encara ho estem superant amb molt esforç col·lectiu. En aquesta planificació
tothom ha de saber que hi pot guanyar alguna cosa, però que també en pot perdre
d’altres. No podem tenir un gimnàs ni una piscina a cada zona del Vendrell
perquè les que hi ha actualment estan infrautilitzades durant moltes franges
horàries. Potser que treballem altres coses com el transport i l’oferta
d’aquest espai esportiu municipal del Vendrell. Hi ha alguna cosa que no
funciona perquè els usuaris han baixat considerablement en els darrers 6 anys.
El tema dels castells de foc és també un dels punts simbòlics que s’hauria de
treballar. No es admissible que a cada urbanització faci el seu i el resultat
és que tinguem 5 castells de foc de 7 minuts cadascun. Potser que en tinguem un
de més durada i que serveixi per tots. Al Vendrell, queda molt clar que un dels
epicentres de la festa major és l’encesa del campanar, per tant el mini castell
de festa major podria ser totalment prescindible.
Potser no ens
calen tants instituts al Vendrell i algun hauria d’anar als barris marítims
perquè els seus alumnes no haguessin de pujar al centre vila. En el tema
teatre, tots els espais que tenim des de l’Auditori Sant Salvador fins a la
Lira passant per l’Auditori de l’Escola de Música tenen 400 i poc d’aforament.
Un número totalment petit per ser capital de comarca i per tenir a tocar 40.000
habitants. Alguna cosa s’ha fet molt malament en els darrers anys. Al Vendrell
necessitem entitats fortes, no 1.000 entitats amb 4 persones dins cada i para
de comptar que tenen moltes limitacions en personal i diners. Necessitem entrar
al segle XXI i no pas seguir vivint en aquest segle XX perllongat fruit d’uns
poders fàctics que no han perdut poder dins el municipi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada