Les festes majors
de les nostres localitats pertanyen el poble que les conserva dins les seves
tradicions més ancestrals. La majoria d’actes que s’hi porten a terme tenen una
història al darrera que ha anat actualitzant-se amb el pas del temps fins
esdevenir el que tenim actualment. Sempre hi hagut propostes noves que s’han
mantingut i altres que han desaparegut amb el pas dels anys per molts i variats
motius.
Jo sóc un fan
incondicional dels Esgangalats de Calafell que han sabut tornar la festa major
al poble que és el que correspon. Les seves activitats estan pensades
principalment perquè els veïns del municipi en gaudeixin. Fa un parell o
tres de setmanes vaig gaudir molt de l’estirada de corda que va tenir lloc a la
platja de Calafell entre Popets i Terrossos. Allí hi havia més de 200 persones
tirant amunt i avall, fent país i fent poble. Treballaven la convivència,
l’esforç, la identitat i en definitiva gaudien d’aquest simple acte de festa
major de tota la vida que podria ser tirar la corda amb un pressupost zero.
A mi sempre m’han
fet molta gràcia aquests concerts multitudinaris que han tingut lloc al
Vendrell on s’han buscat grups o propostes musicals que quedaven lluny del
nivell del municipi. Omplir el Botafoc amb més de 5.000 persones com s’havia
fet en l’època daurada del Raul Buira jo crec que no hauria de ser la filosofia
bàsica de la festa. Si que aquella nit com les nits dels 40 Principals
l’Estació de tren del Vendrell registrava un nombre extraordinari de visites
igual que totes les zones possibles del Vendrell estaven ocupades per vehicles
que al dia següent com a molt tard tocaven el dos caps als seus destins. Per
aquest tipus de propostes un va a altres localitats més grans i no veu com el
bona part del pressupost de festa major se’n va en aquesta intenció de
postureig del polític de torn que no ha sabut trobar el punt exacte de la seva
festa major.
La festa major
del Vendrell com totes haurien de ser participatives de la realitat del poble
del moment. No podem quedar-nos ancorats en el que posen els documents
groguencs de la rectoria de fa 300 anys perquè el món evoluciona i encara que
tinguem en compte les nostres arrels, ens toca viure el present i també l’hem
de tenir en compte perquè a ell som realment a qui pertanyem. Si seguíssim
aquesta filosofia excloent avui en dia no ballaríem sardanes, ni faríem
castells perquè aquests fenòmens culturals fa dos dies que els tenim incorporats
a les nostres tradicions i sembla que els íbers del cimentat poblat de les
Guàrdies entre fornada i fornada ballaven una sardana mentre miraven caure el
sol a l’horitzó.
Jo sempre he
trobat molt més interessant les festes dels barris que no pas la festa major
del Vendrell perquè la gent es mobilitza molt més per barris que no pas per
Santa Anna quan per moltes persones són simples dies de festa amb alguna cosa
interessant per anar a veure.
La gràcia que el
pregó o la inauguració de la festa major sigui alguna persona o entitat del
municipi. Això de contractar a aquests humoristes que t’adapten quatre coses de
la seva fórmula al poble de torn on el contractin perd la gràcia de moltes
coses.
La gràcia de la
festa major és que arribi d’una manera o altra a molts llocs del municipi. No
cal que facin castells a la plaça més allunyada, però si que activitats
com cinema a la fresca o altres similars es pot aprofitar per conquerir nous
espais per a la festa i trencar el circuit de sempre que tots coneixem fa dècades.
Com més gent i espais s’impliquin millor d’una manera gradual, però com és
àmplia sigui més gent hi pot participar.
Molts cops no és un tema de pressupost, sinó d’imaginació i sinó que
vagin a Calafell i veureu com amb quatre coses es poden fer moltes coses i la
gent s’ho passa bé i hi participa i qui vulgui grans concerts, doncs un
autobús i cap a Barcelona, cada cosa al seu lloc. Molt bona festa major a
tothom vilatans, forans i sobrevinguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada