De mica en mica i encara que
no ens en adonem estem vivint en una vila que avança ràpidament i sense pausa
cap una nova galàxia farcida de televisions, ràdios, xarxes socials, postureig
en general. Nosaltres que som persones que encara toquem de peus a terra, però
sempre tenim un ull a l’espai hem de tenir ben clar aquest procés que també ens
afecta.
Crec que la nostra sortida de
la intrahistòria va ser sobre l’any 2016 quan vàrem destinar 14.973,75 amb IVA
a un programa que porta per nom “Projecte de conceptualització, disseny i execució
de la marca de Territori “El Vendrell”. L’estudi el va una empresa de la casa com la Fundació
Universitària Balmes. Aquest eren els primers avenços en aquesta cursa que ens
està portant tantes alegries. En
aquelles èpoques no era només una qüestió de logotip sinó que teníem ni més ni
menys que teníem al davant un dispositiu de gestió del territori. La cosa amb
el temps es va esfumar. Ara que cada dia ens coneixen més arreu és fruit
d’aquest important estudi.
Després d’aquesta quatre
duros, vam anar a una cosa molt més terrenal i nostrada. Estem parlant de les
jardineres de la plaça Vella que en concret ens varen costar 6.475, 92 euros
amb Iva. Evidenment el nostre esperit conservador no podia veure aquell espai
sense uns pocs arbres al mig de treu i posa segons el model Puigibet quan va
ser l’amo i senyor de la Bisbal del Penedès durant uns anys.
Aquests models bàsics s’han de
treure i posar cada cop que davant de l’església tenim algun acte important i
més aquest anys amb les concentracions pels presos polítics. Estem parlar d’un
llunyà gener del 2017
La cosa no acaba aquí,
evidentment. Més o menys per aquelles dates la ciutadania vendrellenca va poder
escollir els seus set tresors més
nostrats. Participació ciutadana a veure que és el que allò que destaca de la
immensa riquesa del municipi. Doncs com no falla mai, el poble sempre té la
raó. Doncs de les 1.471 persones que
va prendre part en aquest procés, un percentatge molt alt sobre els 37.000
habitants del Vendrell. Cal dir que es
van presentar 300 propostes diferents, de les quals es van seleccionar aquestes
7 entre 30. Les afortunades varen ser: Els Nens del Vendrell, el Ball de
Diables, l’Església Parroquial, el Campanar,
l’Àngel de Tobies, la Cercavila de Foc, el Jaciment Ibèric de Mas d’en
Gual, l’Àliga del Vendrell i el Llegat de Pau Casals. Aquest acte que es va
notar als 36,82 km quadrats del municipi ens va costar 9.075, euros amb iva. La
persona qui va guanyar el concurs d’aquests tresors per descobrir va ser tot un personatge catalanista que més tard tornarem a veure,
Francesc Tudela i Penya.
Deixem de parlar dels grans
prohoms d’aquest país i anem a les coses concretes de la nostra vila que també
ens afecten considerablement.
La vida feia la seva vida
tranquil·la i plàcida fins que un dia per motius de seguretat van treure
l’eucaliptus de la Plaça Francesc Macià després de 34 anys de vida consensuada de
governs de PSC i CiU i els seus derivats perquè ja estava en situació
perillosa.
En aquesta base que es podia
fer moltes coses amb un procés de participació ciutadana i derivats, doncs com
aquells que no vol la cosa sembla ser que alguna ment privilegiada d’aquesta
vila ja tenia una idea al cap per substituir aquest arbre. La proposta era una
escultura de ferro que havia de fer l’ Aula Artística d’Escultura del Vendrell
inspirat en Fenosa d’una idea del conegut escultor Philippe Lavaill. Un artista
nascut a Perpinyà i establert a l’Alt Urgell, però per casualitats de la vida
treballa al Vendrell en aquest espai municipal.
HI havia una proposta. No hi
faltarà el retrat d’en Macià i un arbre que representa el de pi de tres
branques que acull una família:. Evidentment a l’arbre també simularan volar els
coloms inspirats en l’obra de Fenosa.
Doncs això és el que trobarem el proper any en aquesta cèntrica plaça
vendrellenca que ha tingut en els darrers anys diferents funcions, primer era
un pàrquing de zona blava i després un espai de terrasses de bar que ara
estaran a l’ombra d’aquest arbre metàl·lic.
Ens hem perdut un procés participatiu molt interessant on la gent podia
decidir que volia en aquest espai, però
la gràcia és que només la base
d’aquesta estructura costa 18.925, 83 euros amb IVA.
Ara estem a les portes de la
Capital de la Cultura Catalana, un títol que també atorga el senyor abans
esmentat i que és una cosa privada desvinculada de la Generalitat. A veure quan
ens costarà aquesta aventura intergalactica perquè no és una cosa de cap entitat pública . No ve ni d’Europa,
ni d’Espanya ni de la Generalitat sinó que té un noms i cognoms que ja coneixem. El més trist de tot plegat és que per tirar
endavant tot això de la capitalitat contracten a dues persones durant tres anys
en la categoria de tècnics mal pagats. Lamentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada