El Vendrell peculiar

Hi ha un seguit d’aspectes del Vendrell que vist des de fora semblen curiosos i que segur que més d’un cop pot generar seriosos dubtes per a les persones que no coneguin el tarannà d’aquest poble mil·lenari que un bon dia va deixar els aiguamolls costaners i es va ubicar en un turonet interior amb bones vistes i rodejat de rieres que venien de les parts més altes de la comarca.

Una de les coses que sobta és quan arribes a la Lira i mires a l’esquerra i veus l’Avinguda Catalunya, estem parlant d’una via d’un carril de circulació amb estacionaments de vehicles als dos costat de la calçada. Potser el tema avinguda serà qüestió de la llargada, doncs pots veure el principi i el final de la via amb claredat des de qualsevol punt de la via. Aquest nom li queda una mica gran a aquest carrer amb pretensions, però després amb el creixement urbà del nucli el Vendrell ja es va arreglar una mica i tenim l’Avinguda Baix Penedès que ja fa més honor a la nomenclatura, però aquesta avinguda pionera es va quedar una mica curta en el seu nom.

Evidentment aquests alts nivells també els apliquem a altres invents casolans com la Universitat del xató. Una colla de mestres xatonaires que han guanyat en les més de 30 edicions del concurs i han entrar a formar part d’aquest col·lectiu amant de la cultura gastronòmica. Alguns ja han repetit en el càrrec perquè han guanyat la prova gastronòmica en més d’una ocasió. Evidentment que és un nom honorífic però quan ho escoltes per primer cop i no saps com se les gasten al Vendrell vas una mica perdut. Potser si que algun dia tindrem una Universitat del xató i d’altres plats tradicionals com tothom coneix, però aquí al Vendrell de bon començament ja hem posat la primera pedra virtual amb un munt d’especialistes que hi formen part.

Un altre de les línies que segueix aquesta tendència grandiloqüents són les dimensions dels nostres teatres. Nosaltres que som per eliminació capital del Baix Penedès tenim tres espais públics en format teatre i auditori com són l’Auditori de l’Escola de Música, l’Auditori Pau Casals i la nova versió reduïda de la Lira amb una capacitat de 400 i escaig persones. Unes dimensions totalment minses per una comarca que passa amb escreix els 100.000 habitants. Això no ens permet gaudir d’algun espectacle que per ser rendible necessita de més aforament per fer front a les seves despeses.

En aquest Vendrell peculiar que la realitat ha adaptat a les seves necessitats tenim aspectes curiosos com la manca total d’hotels o similars en el seu casc antic i sempre ens queda el recurs dels seus barris marítims amb una gran diferència entre els mesos d’estiu i els d’hivern, però sempre hi ha un servei mínim per atendre les necessitats en aquest sector.

Un Vendrell que va posar en funcionament un pla de barris que ja ha passat a la història en el qual s’havia de rehabilitar el Casal Familiar, el Sindicat Agrícola de la carretera de Valls amb més de 100 anys d’història i estant allí esperant algun miracle o alguna empresa que faci una nova lectura de tot plegat com ha passat amb l’hotel Ra a l’antic Sanatori de Sant Joan de Déu. No oblidem un Teatre Brisamar que cada dia està més proper a la ruïna absoluta amb menys possibilitats de recuperació. No gaire lluny d’allí tenim el parc Tabarís que té tots els punts per gaudir d’una gran renovació integral. Esperem que la cosa no trigui gaire a canviar i tinguem que gaudir d’altres miracles de la ciència com la remodelació del port de Coma-ruga que està allí aguantant el tipus com pot sa veure si cau la grossa de Nadal.

Aquestes estampes de tant en tant es bo recordar perquè són part de la nostra idiosincràsia vendrellenca. Només mirant-les es poden entendre algunes coses que potser estan fora d’un raonament seriós i profund. Podem trobar altres camins i altres vies per entendre la nostra realitat i procurar interpretar el nostre futur. Aquests  petits detalls  ens defineixen i ens donen la nostra identitat actual.