L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
dimarts, 11 d’agost del 2020
150 dies i tornem al cine, Padre no hay mas que uno (2)
En aquesta nova realitat al final hem tornat al cinema amb una de les pelis més taquilleres d'aquest any encara que no han estrenat moltes pelis americanes que prometien però esperen millors temps per a la seva estrena. Llavors ahir va tocar aquesta de Santiago Segura que mostra la història d'una família numerosa amb la sogra i els tiets i un gos. La veritat que la primera és molt millor que aquesta perquè es repeteixen algunes bromes i no acaba de tenir identitat aquesta nova proposta, però en aquests dies de calor, dins el cinema no s'hi està malament quan fa calor fora. La gent dins no portava mascareta i seia per grups de família o amics. La sala estava més de la meitat.
Una bona estona qua dura quasi dues hores i amb algun moment clau. Ara un dia d'aquests aniré a veure que Suene la música del director de Full Monty que promet. Doncs cultura Km 0 i a salvar els nostres cinemes que també ho estan passant malament. Vinga endavant aneu al cine. Els dimecres més econòmic.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada