dijous, 16 de setembre de 2021

Tornem a encetar un nou curs

  


Han passat els dos principals d’estiu i sembla que tot torna a la normalitat. Aquest estiu hem viscut un estiu un xic anormal marcat bàsicament per la pandèmia. Un cop més els principals visitants de les nostres contrades han estat les segones residències i turisme nacional. Hi havia algun francès, però no hi havia gaire gent de més enllà dels Pirineus. Hem viscut un parell de mesos sense gaires dies de pluja que ha estat un fenomen molt puntual enguany. Aquest fet ha estat positiu per als nostres establiments perquè en un parell de mesos toca recuperar un any desastrós, però sembla que anem remuntant de mica en mica cap a la normalitat. El proper capítol és que funcionin amb normalitat les dutxes de les nostres platges com passa a altres municipis veïns. Hi ha coses que no s’acaben d’entendre, però per això ja tenim nou mesos per reflexionar per millorar la nostra oferta

Una de les grans fites d’enguany ha estat l’obertura d’un restaurant amb bones vistes al port de Coma-ruga. Esperem que la proposta duri en els propers mesos i any perquè la comarca té necessitat d’aquest tipus de propostes un xic diferents de les que podem trobar a casa nostra.

Un lloc més ampli que de mica en mica torna a trobar la seva fisonomia després d’uns anys de deixadesa i oblit que l’havia portat a una situació límit. En aquesta zona marítima també hem pogut descobrir el disseny d’una nova plaça dura que ha posat uns petits jardinets protegits amb tanca on abans hi havia pàrquings. Un punt  de trobada on hi falta l’ombra i no estaria gens malament un disseny més pragmàtic per a tothom deixant les coses boniques per altres espais no tan claus com aquest que és un dels epicentres del Vendrell, en especial a l’estiu.

Un estiu que es podrà recordar per  la seva festa major amb un dels punts forts al centre de la pista d’atletisme del Tancat. Un dels referents d’enguany serà el Toni Moog i la polseguera que va aixecar en directe i a les xarxes. Jo em vaig quedar amb les ganes de mig concert del Petit Comitè perquè per culpa de la pandèmia i del cap de cartell només varen poder tocar mitja hora. Aquí va fer el que sempre ha fet, ni més ni menys, la veritat. Ell ja té el seu perfil artístic muntat i és difícil que surti dels seus esquemes per a un públic que té molt clar que trobarà.

Ens varem quedar sense castell de foc, però si amb cercavila de foc i cercavila de grups de cultura popular. Un 2021 que també havia de ser peculiar.

Enguany un dels protagonistes de l’estiu han estat els pocs efectius de la policia local, inclús en algun cap de setmana abans de la temporada forta la caserna s’havia quedat sense efectius en algun cap de setmana durant el torn de nit. A grans problemes s’agafa  uns pocs vigilants de seguretat que controlin la centraleta i si fa falta que desviïn les trucades a Mossos. Aquí no passa res.

Pel que fa la sanitat pública doncs com ja estem acostumats que encara que sigui un dels pilars bàsics es van retallant serveis als usuaris. Aquest cop van ser el Pades de l’hospital comarcal que durant un mes va estar parat per vacances dels seus treballadors. No hem tingut Festiuet, però la pista d’atletisme ha acollit dos concerts de grups que estan de moda entre els més joves, una nova proposta de festival que apuntava molt amunt, però al final es va quedar amb una oferta mínima. Ves a saber qui devia pagar aquesta nova proposta lúdica vendrellenca? Potser els barris marítims que enguany s’han quedat amb uns migrat actes simbòlics de festa major.

Doncs seguim endavant apurant aquest any de pandèmia en què molts vendrellencs s’han hagut de vacunar a Vilafranca, Vilanova i la Geltrú o Tarragona. Només uns pocs al Vendrell i la majoria de la comarca a Calafell en un gran pavelló, un municipi que apunta símptomes de capitalitat que el Vendrell maig ha tingut.

 

 

El proper capítol de tot plegat és la Fira de Santa Teresa o millor dit del Pilar perquè és quan en realitat s’escau aquesta nova cita festiva del Vendrell. A veure com ho resoldrem tot plegat. Enguany pel camí hem perdut el Nuba, l’Estil, la Gramola... i veure si perdem la MAT.