Ahir va ser un dia diferent peculiar, després d'estar dos cops a punt de traspassar, doncs sembla que aquestes dates s'han de celebrar més que mai, per viure la vida, per semblar que estàs més viu que mai. Encara no estic fi del tot però vaig fent camí a una recuperació total encara que ja em va dir el metge que sempre pot quedar alguna cosa que amb el temps pot marxar o no. Vinga moltes gràcies per les vostres felicitacions en viu, per xarxa o per telèfon. Seguim endavant amb il·lusió i optimisme. Ara estem a l'estació que jo prefereixo que és la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada