"Diu que ens deixes te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure, no l'esborra la pols del camí" . Així diu la cançó popular, i avui ressonen els versos per la Cristina. La Cristina Arbués, sí, aquest és el seu cognom, tot i que aquí a Calafell sempre li hem dit directament pel cognom del seu estimat Pere, Minguet. O fins i tot molts li dieu la Cristina del "Pere de telèfunus". Tota la meva vida l'he vist al balcó de davant de casa, al número 26, del Dr Dachs, on els Minguets es van establir quan van arribar de la terra ferma. Amb la seva filla, la Magda hem compartit quinta, escola, uni i pis, i alguna que altra afició i professió, però fent una mirada enrera, amb aquella visió de tribu que solem fer al Recordem, se'm fa molt estrany pensar que no la veuré més al balcó. Recordo que casa seva feia sempre bona olor, la Cristina tenia un humor irònic, diria que la Magda l'ha ben heredat. Amb els anys, i fent les nostres vies, les nostres vides, no recordo cap dia que al veure'm no em fes el crit, no preguntés pels de casa o pel nen, o m'expliqués que n'era de la vida de la Magda, el Quim o les aventuretes dels seus quatre néts: L'Adrià, l'Albert, el Marc i el Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada