Fa un parell de dècades semblava que això dels bancs i caixes era un gran
negoci. De mica en mica anaves trobant noves sucursals en cada racó o cantonada
cèntrica del municipi amb les seves ofertes i promocions en hipoteques
similars. Era el moment en què tot anava endavant encara què la majoria de gent
vivia del crèdit o del finançament, però això era una cosa que anava per dins i
no es veia gaire.
Fa uns 15 anys amb el principi de l’absorció de caixes i bancs per part
dels seus germans més grans la cosa s’ha anat reduint dràsticament fins a
quedar en actualment en gairebé en uns serveis mínims en moltes localitats de
casa nostra. Un exemple clar és al Vendrell que del BBVA que entre altres va
absorbir a la nostrada Caixa Tarragona. Ara només hi ha una sucursal el centre
del municipi, deixant en història les més de 12 que per una o altra entitat
formaven part d’aquest teixit bancari del municipi. Tots els que abans estaven
repartits en una desena d’oficines, ara s’han de trobar fent cua al mateix
caixer perquè evidentment el tracte directe que et van donar quan et van oferir
l’hipoteca ja no el tenen si has d’anar a treure uns quants diners per passar
la setmana. T’has d’entendre amb aquella màquina que és l’últim reducte del
banquer de tota la vida que era com el confessor de casa o el coaching per
tirar endavant les finances familiars. Si vols anar de creuer o tens somnis més
elevats ja podràs passar a dins a negociar el preu per arribar als teus somnis.
És molt trist tot el que està passant amb aquesta espècie protegida que són les
oficines bancàries. Sort en tenim dels caixers que encara mantenen el tipus. És
una dels pilars de molts municipis petits. Per anar a buscar diners havies d’anar
a una ciutat més gran a fer cua a veure si aquell dia hi ha sort. A veure quan durarà tot això
perquè els diners en metàl·lic com les cabines de telèfon tenen els dies
comptats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada