Les Relacions de Lloc de Treball ( RLT) i altres faules modernes

 

 

 

Algun dia algú donarà valor a la literatura constant que es genera en les administracions públiques. Lluny d’aquests paràgrafs que són autèntics herois del copiar i enganxar que podem trobar els seus orígens en els principis del temps i que a mesura que passa el temps s’han anat adaptant a la normativa, exigències del guió o manies del secretari de torn fins a l’actualitat.

La literatura administrativa sorgeix quan s’intenta justificar una cosa que no s’aguanta per enlloc. A vegades es practica quan toca justificar un contracte amb algun amic que ha presentat una proposta molt més cara i més barruera que una altra empresa que a priori tindria les de guanyar. Llavors apareixen elements superflus com la proximitat física de l’empresa  guanyadora, les importants inversions que diuen que  realitzaran durant el transcurs del contracte, quan poques vegades passa això  perquè ja té el conill dins el sac i a la propera ja ho veurem.  Al final això només s’ho llegeixen els perdedors. La resta només llegirà el darrer punt on apareix el guanyador de la partida.

Doncs aquesta literatura  administrativa té un punt prou important i que afecta tothom en les famoses RLT. Aquest és un document ben viu que col·loca cada treballador de l’empresa pública en el lloc que li toca. Allí posa si s’ha d’accedir per oposició o per concurs o les dues a la vegada, si ha de ser laboral o funcionari, quin nivell dels 30 màxims de destí que hi ha en una administració ha de tenir i altres petits detalls, com el complement específic perquè la  base i el de destí ja va definit en el lloc. També hi hauria de constar si ha de tenir un horari normal i altres elements com la perillositat del seu lloc, una cosa que afecta en especial a la polícia.

Qui fa aquesta exhausta tasca? Doncs hi ha empreses que es dediquen a fer tot això a base d’anar agafant tots els llocs de treball d’una empresa pública o privada i anar votant cada lloc. Depèn dels vots que obtingui cada lloc se li aplica un salari. En aquesta votació han de participar doncs personal de l’empresa que estigui dins els recursos humans i una representació dels treballadors triats en les eleccions sindicals de l’entitat. Llavors van votant i s’obté un resultat que al final correspondrà a una quantitat de diners per punts.

Aquestes empreses que tomben per la comarca ja estan acostumades a treballar amb els administracions. Igual et poden fer una relació de llocs de treball, com et poden fer un estudi dels polígons industrials del teu municipi, passant per valorar el futur del comerç a casa nostra sense aixecar-se de la cadira. Són els reis de la gràfiques i tenen molt clar des del principi tot allò que es pot ensenyar als qui no et paguen. Algun cop, per experiència pròpia, et volen marcar cada moment el que ha de votar cada part de la taula convertint aquest procés en una eina manipulada i tendenciosa, trencant la gràcia de la participació de diferents sectors de l’administració per aconseguir un resultat global.

Evidentment aquest resultat pervertit són diners llençats perquè, el polític que ho ha pagat no té ni el valor de tirar-ho endavant davant les queixes que rebrà i ho guardarà en un calaix per un estudi posterior dels diners perduts de qualsevol administració per una manipulació política.

Les RLT és com un plànol que s’ha de tenir molt clar abans d’edificar una casa perquè tot funcioni amb certa harmonia i coherència. El que passa és que molts  a cop de decret farcit de literatura fantàstica s’han anat modificant aquests llocs de treball a mida de qui passava per allí i aquest plànol s’ha acabat elaborant sobre fets consumats. Igual que   una casa et pots troba menjadors familiars sense finestres exteriors, escales que no van enlloc, lavabos on no hi cap una persona dempeus el mateix pot passar en un d’aquestes populars Rlts que els nostres polítics aproven per simple inèrcia, sense que la majoria dels seus membres coneguin el seu contingut real, però avui i sempre la fe mou muntanyes.  Doncs una mica de literatura per justificar les obres d’aquest pobre paleta de cap de setmana que anava fent la llar segons bufava el temps i peces tenia al seua abast sense cap ordre ni concert perquè tot quadrés segons el polític que pagava l’obra. Polítiques que ja han quedat totalment obsoletes, però alguns cabdills encara les volen conservar.