El municipi
d’Albinyana celebra la seva festa major que des de que vaig marxar ja, ara fa
uns 20 anys ha anat canviant i adaptant-se als nous temps i a les noves
tendències de la moda sense perdre la
seva essència. On abans hi havia només orquestres ara també queda alguna cosa,
però s’ha de combinar amb concerts per a joves o humor o altres propostes que
es van afegint amb el pas del temps. Albinyana segueix allí amb el mateix
alcalde i cap de l’oposició que fa vint anys. La cosa ja està bé perquè cadascú
sap bé el seu paper i és molt difícil que els papers els puguin intercanviar
alguna legislatura. Fins i tot hi ha molts punts que es voten conjunts. Aquí pau i allà glòria
com passa al Consell comarcal que fins que no vingui una força peculiar que
posi en risc algunes particularitats dels seus membres tot seguirà com una
seda, en el fons tots són de la mateixa generació i val més que ens portem bé
perquè si girà la truita la cosa pot variar i ja saps que pot passar quan el
vaixell trontolla.
Res no és mou.
Bé es va jubilar el secretari de l’ajuntament de tota la vida i n’han vingut de
nous en els darrers anys. Molts dels treballadors que hi ha al consistori són
interins que abans d’un parell o tres d’anys amb la nova normativa hauran de
ser fixes. El nucli d’Albinyana ja fa dies que no és el que té més veïns
censats, perquè alguna urbanització de la plana ho supera amb escreix, però de
moment les coses són així. Potser d’aquí uns anys la part de representativitat
pública del municipi s’instal·li en alguna d’aquestes urbanitzacions que
van sorgir a la dècada dels 60 i 70 del segle passat.
Albinyana ha
instal·lat un gran pont per superar el torrent i tenir els barris de la plana
més ben comunicats. Una infraestructura que ja voldria el Vendrell per superar
el pont de la Riera de la Bisbal que tot i els arranjaments que ha realitzat
l’actual equip optimista cada dia que fan més de quatre gotes toca donar el
tomb pel Vendrell. Doncs al poble la vida passa sense traumes de mica en mica
cobrint les necessitats de la població. Un dels pilars que es troben a faltar
és una fleca, però la proximitat del Vendrell la fan totalment inviable i la
majoria de gent prefereix anar al poble del costat a comprar encara que aquesta
política ha deixat el poble sense restaurants, una mica trist tot plegat, però
la gent en el fons decideix que vol i que no vol encara que a vegades no es
doni compte. Un dels tresors del poble és l’Escola Joan Perucho que va
aconseguir que tots els minyons del terme estudiessin al poble i no com passava
abans que les urbanitzacions més planeres portaven les noves generacions al
centres públics del Vendrell i els del poble al poble.
Albinyana no té
problemes d’aigua perquè de sempre ha tingut un bon subministrament d’aquest
element bàsic i hem de tenir en compte que una part de la que subministra al
Vendrell prové del terme municipal, però es va deixar perdre en els segles
passats perquè de moment l’aigua va cap avall i agafar alçada li acostuma a
costar una mica.
Albinyana amb
el pas dels anys va perdent considerablement pagesos i la majoria ho combina
amb segons activitats que els permeten tenir una nòmina assegurada al cap de
mes, eina bàsica per seguir endavant en aquesta societat consumista on estem
abocats.
Albinyana és un
poble dormitori de moltes persones que treballen en localitats properes i que
han trobat en aquest municipi un espai tranquil i acollidor prop del mar i de
la muntanya.
Un dels puntals
del municipi és la Societat Recreativa Albinyanenca que manté l’esperit
associatiu tan necessari per tots els pobles si volen tirar endavant i treure
suc al present. Aquesta entitat d’aquí no gaires anys celebra el seu centenari
i ha estat un dels punts bàsics per entendre la història recent del municipi.
Albinyana és un
gran poble i esperem que mai perdre aquest esperit que va estar a punt de
sucumbir per l’imperi del totxo, sort que la crisis va parar el creixement i ha
conservat el municipi amb la seva essència més característica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada