L'etern joc dels trileros

 

 

 

 

 

Ens enganyen amb bones propostes que saben que no compliran perquè ni els interessa tocar els estatus de les grans empreses que fa anys que controlen les principals contractes municipals ni molt menys cap interès  pels salaris de la majoria dels treballadors. Sempre hi ha algun privilegiat que rep una pujada d’una quantitat més que convincent perquè això és com sempre segons per a qui hi ha diners que treuen de la cartera sense cap mirament, però per la resta doncs ja us ho fareu. Aquí tenim molt clar que hi ha classes i amics. Sinó tens sort de caure en el lloc adequat està la justícia i altres ajuntaments o la seguretat social si fa falta, ja t’ho faràs mentre el nucli dur estigui ben refrigerat perquè no entrin elements subversius.

Ens obsequien amb programes informàtics a mig fer que molt difícilment combinen amb uns altres que fa anys que tomben per la casa. Una aprenentatge exprés i quan més hores per videoconferència millor perquè així ens estalviem diners. Després d’hores i hores i de trucades d’aquí cap allà sembla que la cosa comença a funciona una mica. Molts temps per aprendre pel mig. Cada capella s’espavila com pot i tira endavant amb tota la voluntat del món. Després ja veurem com compatibilitzem programes diferents per fer les mateixes tasques vinguts en diferents etapes amb les seves virtuts i desencerts. Doncs si s’ha de picar dos cops la mateixa informació no passa res. El que s’ha de fer és un programari general compatible per tothom on tot sigui més fàcil, entenedor i intuïtiu per avançar feina i no estar dos matins per resoldre un parell d’expedients simples. No hem de trencar aquests regnes de taifes que fa tants anys que funcionen i que tenen autonomia pròpia i deixar que vagin imposant les seves històries sense tenir en compte la resta de programari de la casa. No hem vingut a lluitar contra un programa d’expedients gens intuïtiu i que cada dos per tres es penja i has de començar un altre cop. Hem vingut a treballar per un poble i per una comunitat de gent amb les millors eines que es puguin trobar i no amb aquelles que algú tingui més estima per raons diverses.

No volem que hi hagi discriminacions entre els treballadors i si uns poden fer hores extres els altres també i no s’hagin de canviar les hores per temps treball. Aquí en principi tots som igual i tan de tret un que porti una arma per controlar que no hi hagi incidents com un altre que li toqui recollir el roll Up quan acabi tot plegat. Tan senzill és això? Senzill com pagar tothom per la feina que té encomanada i no veure com molts treballadors per mil històries vàries cobra diferent d’un altre i no són els triennis. No hi ha interès en arreglar això perquè la nostra classe política és cada cop més poruga. Abans feien ara, de cop i volta es tornen inactius esperant que passin totes les turmentes que sigui possible.

Però el problema de tot això és que no hi ha diners per pagar aquestes necessitats de personal i ho van fer a mesos vistes i de mica en mica, esperant en candeletes les famoses modificacions de crèdit que massa cops només fan que treuen els diners a l’estalviador i li donen a aquell que té la mà foradada.

En aquests dies de calor hi ha espais on la veritat és que s’hi treballa a gust i altres que han de recórrer als tradicionals ventiladors penjats al sostre perquè passi una mica d’aire. Màquines amb uns quants anys a les seves esquenes i que el dia menys pensat perdran la iniciativa sense consultar-ho a ningú. Petites grans històries per a una propera legislatura perquè aquesta ja està dada i beneïda, però potser algun dia hi haurà algú que prefereixi cuidar als seus treballadors que comprar bancs que es podreixin al sol.